Medi ambient

“La casa s'ha sacsejat”

Un terratrèmol de 4,3 graus a l'escala de Richter a la badia de Roses es deixa sentir a tot l'Alt Empordà i, fins i tot, a Girona i Barcelona

El sisme, que no va provocar danys, era el tema estrella de conversa ahir a bars, mercats i places, ja que molts veïns es van despertar de matinada per un fort soroll i el tremolor de casa seva

David: “Ha estat com un tro molt fort.Em pensava que em cauria el sostre a sobre, de debò”

“S'ha sen­tit molt. La casa s'ha sac­se­jat, amb un movi­ment ràpid i fort. Jo sóc xilena, allà n'hi ha molts i he pen­sat que en vin­dria un de molt més fort, però afor­tu­na­da­ment no. He pen­sat que devia ser de gai­rebé cinc graus!” És el tes­ti­moni de la Maria Vic­to­ria, que ahir al matí comen­tava amb la Cate­rina com havien vis­cut el sisme de 4,3 graus a l'escala de Rich­ter que la mati­nada de dijous va des­per­tar mig Empordà, però que també es va dei­xar sen­tir fins i tot a Girona i a Bar­ce­lona. Des­can­sant en un banc davant del mar, i amb les bos­ses de la com­pra als peus, la Cate­rina afe­gia que ella mai n'havia sen­tit “cap de tan fort”. I és que és el més impor­tant dels últims anys a la demar­cació.

L'epi­cen­tre del ter­ratrèmol es va situar al mar davant la costa de l'Alt Empordà, entre Roses i l'Escala, i a nou quilòmetres de pro­fun­di­tat. Va tenir fins a set rèpli­ques. On es va sen­tir més va ser als muni­ci­pis de la costa, però també a l'inte­rior, com a Figue­res. Afor­tu­na­da­ment, no va cau­sar danys, però sí que es va con­ver­tir en el tema de con­versa de mer­cats, pla­ces i bars, i també de les xar­xes soci­als. De fet, Face­book es va omplir de comen­ta­ris sobre el que havia pas­sat, i després, ja de dia, de bro­mes sobre si el tre­mo­lor era que Cata­lu­nya es comença a sepa­rar de l'Estat espa­nyol.

Al mer­cat de la fruita i la ver­dura de l'Escala ahir no es par­lava d'una altra cosa. En Marc, flo­rista de Tor­ro­e­lla, era dels que no havia sen­tit res de res, però asse­gu­rava: “Totes les dones vénen espan­ta­des. Tenim un tema de con­versa, avui.” A la parada del cos­tat, en Jeroni Fal­gars. de Tor­ro­e­lla de Fluvià, comen­tava que havia sen­tit “com una explosió i el sac­se­ja­ment dels vidres”, pen­sava “que era un tro, perquè havia plo­gut molt”. I pros­se­guia, “ha vin­gut algun cli­ent molt aco­llo­nit, perquè temia que hi hagués rèpli­ques”. La Mar­ga­rita de Vila­fant, expli­cava haver “sen­tit per­fec­ta­ment tre­mo­lar tota la casa durant set o vuit segons”.

Al Cafè del Mar, les tertúlies de fut­bol i política van que­dar arra­co­na­des. Entre cafè i cafè, i atents a la tele­visió per si en par­la­ven, cadascú deia la seva. En David Ambro­sio, per exem­ple, patia que li caigués “el sos­tre a sobre”. L'Enric, en canvi, es pen­sava que alguna cosa havia cai­gut al garatge o que havia estat un tro, i fins al matí no se n'havia assa­ben­tat al quiosc. Els cam­brers, però, no havien sen­tit res.

Entre les anècdo­tes més expli­ca­des, por­tes que s'obrien, qua­dres que que­ien de les parets, vidres que es movien, llits que tre­mo­la­ven i un soroll força fort. La Sònia, una boti­guera del cen­tre, ho expli­cava així: “Vam sen­tir una cosa espec­ta­cu­lar. Jo n'havia vis­cut un a França i de seguida vaig dir a la meva pare­lla: això és un ter­ratrèmol. Recor­dava aquesta sen­sació. Estava espan­tada, però no em vaig moure, i al matí he vist que s'havia mogut el par­quet que acabàvem de posar, suposo que pel movi­ment de la casa.”

Baix Empordà

Als pobles bai­xem­por­da­ne­sos situ­ats més al nord de la comarca el movi­ment es va fer notar amb inten­si­tat. Els veïns de Tor­ro­e­lla de Montgrí i l'Estar­tit van veure com, en alguns casos, les parts dels edi­fi­cis es movien i a l'inte­rior de les cases alguns objec­tes ten­dien a no estar qui­ets. La poli­cia local va rebre una dot­zena de tru­ca­des de veïns inqui­ets per la causa del tre­mo­lor, però en cap cas es va noti­fi­car cap des­per­fecte mate­rial. Alguns veïns con­sul­tats expli­ca­ven que el més sor­pre­nent era la fressa de tro con­ti­nuat que se sen­tia men­tre tre­mo­lava el mobi­li­ari. També és cert que eren molts els que de bon matí asse­gu­ra­ven que ni el soroll fort ni el movi­ment de l'entorn no els havia des­per­tat.

A Begur, el sisme també es va notar força, igual que a Palamós i a Sant Feliu de Guíxols. I a Calonge, un veí de la urba­nit­zació del Mas Pallí, Alfred Joa­nals, mos­trava les esquer­des apa­re­gu­des en algu­nes parets de l'entrada del seu domi­cili. A les xar­xes soci­als es va fer notar de seguida l'ensurt: molts pre­gun­ta­ven què era allò que s'havia sen­tit i d'altres, més ben infor­mats, poca estona després ja eren capaços de faci­li­tar dades deta­lla­des de l'esde­ve­ni­ment.

Centenars de trucades a emergències.
El telèfon d'emergències 112 va rebre 195 trucades de veïns alarmats pel moviment sísmic. D'aquestes, 75 es van fer des de la ciutat de Girona, on es va notar amb intensitat; 41 més des de Barcelona. També se'n van fer 10 a Castelló d'Empúries i a l'Hospitalet de Llobregat. A més, alguns veïns van contactar amb les policies locals. A l'Escala, per exemple, van ser uns 50 veïns, i una dotzena a Torroella de Montgrí. L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya va rebre més de 300 correus electrònics.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia