Medi ambient

Història

L'empremta d'aquest recurs a la ciutat

Camins de l'aigua a Reus

Tres rutes mostren les aportacions que aquest bé ha deixat a una ciutat poc dotada de recursos hídrics naturals

Aigües de Reus i l'Ajuntament de Reus van posar aquests itineraris en marxa l'any 2008

L' aigua és un bé molt pre­uat, ja que és neces­sari i fona­men­tal tant per a totes les for­mes de vida cone­gu­des com per al desen­vo­lu­pa­ment de qual­se­vol soci­e­tat. No només uti­lit­zem l'aigua per al con­sum propi, sinó que des dels ini­cis dels temps ha estat un recurs indis­pen­sa­ble per poder dur a terme diver­ses acti­vi­tats econòmiques, i també ha esde­vin­gut un ele­ment bàsic en el nos­tre estil de vida. Aquest bé tan impor­tant ha dei­xat una mar­cada empremta a Reus, una ciu­tat amb poc recur­sos hídrics que ha hagut de tre­ba­llar per obte­nir-hi un bon accés. Aquest fet es fa visi­ble en Les rutes de l'aigua a Reus, una ini­ci­a­tiva que mos­tra dife­rents punts de la ciu­tat on històrica­ment l'aigua ha tin­gut un gran paper.

Aquest pro­jecte, posat en marxa l'any 2008 per Aigües de Reus, con­jun­ta­ment amb l'Ajun­ta­ment de Reus, consta de tres iti­ne­ra­ris que recor­ren el terme urbà amb l'objec­tiu de mos­trar dife­rents ves­sants de l'ús de l'aigua i del seu pas per la ciu­tat. Així doncs, podem conèixer aquesta rea­li­tat a través d'un pri­mer recor­re­gut ano­me­nat La ruta natu­ral: el camí de l'aigua a Reus, un segon iti­ne­rari que porta el nom d'Estratègies per a l'aigua i una ter­cera ruta deno­mi­nada L'aigua com a rere­fons.

El pri­mer recor­re­gut passa per onze punts del terme: l'embas­sa­ment de Riu­de­ca­nyes, les bas­ses del pantà i la bassa del Bacallà, la Boca de la Mina, l'estació de trac­ta­ment d'aigües pota­bles, els dipòsits de l'Ins­ti­tut Pere Mata, el pou Cari­tat, l'estació de con­trol d'aigües de Reus i l'Espai Aigua, les fonts, la mina de March, l'estació depu­ra­dora d'aigües resi­du­als i les bas­ses de la Comu­ni­tat de Regants del Moli­net.

Dins d'aquesta ruta és espe­ci­al­ment des­ta­ca­ble la Boca de la Mina, pas­seig on té sor­tida la mina de Mon­te­rols, la qual encara avui dóna ser­vei a la ciu­tat jun­ta­ment amb la Hidrofòrica. També és impor­tant el pou Cari­tat, un dels dinou pous que donen ser­vei a Reus. Des­taca també per la seva arqui­tec­tura el dipòsit de l'Ins­ti­tut Pere Mata, dis­se­nyat el segle XIX pel reu­senc Pere Case­lles.

El segon iti­ne­rari recorre dotze indrets de la ciu­tat que guar­den una estreta relació amb l'aigua: la Hidrofòrica; la bassa Nova (camí de la bassa Nova); el rec d'Almos­ter (camí vell de Cas­tell­vell); la planta pota­bi­lit­za­dora El Clor Vell (pas­seig de la Boca de la Mina); la bassa del Pedró (plaça Pin­tor For­tuny); la Comu­ni­tat de Regants del Pantà de Riu­de­ca­nyes (plaça Fari­nera); la font Vella o font de la Vila; el molí de la Riera, molí de les Fonts o moli­net (zona Mas Igle­sias); la depu­ra­dora del Moli­net; la torre de l'Aigua (Barri For­tuny); un canal entre
Reus i Salou (plaça del Canal), i l'aigua de l'Ebre.

El dar­rer pas­seig per conèixer la història d'aquest recurs a Reus mos­tra els ras­tres que els usos domèstics de l'aigua han dei­xat als car­rers. Els punts de la ruta són la plaça del Víctor i la del Pin­tor For­tuny, el car­rer dels Recs, la pleta (plaça de la Pata­cada), els ren­ta­dors del car­rer del Carme, la plaça de les Bas­ses, el car­rer de la Font, el de Batan i el de l'Aigua Nova, els horts de Simó i horts de Miró, la riera Miró i la raseta de la Selva (car­rer de la Selva del Camp).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia