Una nova gestió del bosc

Aquest mes d'agost es com­pleix el pri­mer any de l'auto­rit­zació per començar els tre­balls deri­vats del pla d'orde­nació fores­tal d'Argençola (Anoia), una ini­ci­a­tiva pio­nera a Cata­lu­nya perquè fins ara aquest tipus de docu­ments només s'havia redac­tat per a fin­ques con­cre­tes o zones geogràfiques deter­mi­na­des però no per a tot un terme muni­ci­pal. Just un any després de com­ple­tar el tràmit admi­nis­tra­tiu, s'espera posar en marxa les pri­me­res actu­a­ci­ons per treure pro­fit del bosc amb l'extracció de bio­massa, cap a finals d'agost o setem­bre.

Serà la pri­mera actu­ació con­creta fruit d'aquest ins­tru­ment de pla­ni­fi­cació fores­tal i que, bàsica­ment, per­met tenir una regu­lació unitària per a tot el ter­reny boscós del muni­cipi, que és d'uns 30 km². En l'àmbit pràctic, això per­met agi­lit­zar els tràmits per fer qual­se­vol tipus d'acti­vi­tat en zones on la pro­pi­e­tat és molt frag­men­tada, com és el cas d'Argençola. I és que si no existís aquest pla, “cada pro­pi­e­tari hau­ria de fer un pla tècnic exclu­siu de la seva finca”, explica el tinent d'alcal­dia de l'Ajun­ta­ment Gumer­sind Par­ce­ri­sas.

El pla, impul­sat des del mateix Ajun­ta­ment i l'Asso­ci­ació de Pro­pi­e­ta­ris d'Argençola i Comarca con­jun­ta­ment amb la sub­di­recció de Bos­cos del Depar­ta­ment d'Agri­cul­tura, per­se­gueix la millora glo­bal de la coberta fores­tal amb múlti­ples objec­tius: reduir el risc d'incendi, millo­rar el con­junt de fun­ci­ons del bosc, incre­men­tar les capa­ci­tats d'adap­tació al canvi climàtic i al mateix temps poten­ciar l'apro­fi­ta­ment sos­te­ni­ble de fusta.

Després de com­ple­tar un llarg camí admi­nis­tra­tiu (pràcti­ca­ment des que es va crear l'Asso­ci­ació de Pro­pi­e­ta­ris el 2009), l'apro­vació del pla per­met faci­li­tar la gestió d'una acti­vi­tat econòmica als bos­cos que d'una altra manera hau­ria resul­tat invi­a­ble. En els pròxims 15 anys, es pre­veu actuar sobre unes 1.600 hectàrees seguint un model de blocs d'exe­cució con­junta, que per­me­trien reduir cos­tos fixos i fer més atrac­tiva l'oferta d'explo­tació.

Però aquest pla no ser­veix només per gene­rar bio­massa i ges­ti­o­nar una explo­tació sos­te­ni­ble de la fusta, sinó que amb el temps també ha de ser­vir per gene­rar altres acti­vi­tats econòmiques a Argençola. Un exem­ple és l'obtenció de resi­nes o la cre­ació de zones de cul­tius alter­na­tius. Fa poques set­ma­nes, es va anun­ciar també un acord amb l'Escola de Tene­ria d'Igua­lada per explo­rar la pos­si­bi­li­tat d'uti­lit­zar l'escorça dels pins en la indústria dels ado­ba­ments. De la mateixa manera, aquest ins­tru­ment ha de ser­vir per ges­ti­o­nar de manera col·lec­tiva la pre­venció d'incen­dis fores­tals. En l'àmbit admi­nis­tra­tiu, també per­metrà veure les pos­si­bi­li­tats d'interacció d'un micro­po­ble com Argençola amb instàncies edu­ca­ti­ves i econòmiques.

Tot just ara, el pla comença a rodar. En trac­tar-se d'una ini­ci­a­tiva pilot, tant pro­pi­e­ta­ris com admi­nis­tra­ci­ons estan atents per veure qui­nes pos­si­bi­li­tats genera i, de fet, ja hi ha muni­ci­pis que s'han interes­sat a conèixer el cas. Des de l'Ajun­ta­ment, Gumer­sind Par­ce­ri­sas ho té clar: “El pla és prou obert i es poden acon­se­guir mol­tes coses.”