Armand Puig

Hem tocat una mica els Salms perquè hi havia expressions que estaven massa explicades i se n'havia perdut la poesia, el seu impacte i la seva força. També hem tocat una mica el Nou Testament, però els retocs no arriben al 2%. El que realment hem volgut és fer un best seller a partir de l'anterior BCI [Bíblia Catalana Interconfessional], per això hem eliminat les notes i el text és seguit perquè sigui més llegidor.

Hi ha qui diu que la Bíblia necessita una adaptació total en la traducció, però això suposaria fer-ne una per a cada subgrup: la Bíblia dels intel·lectuals, la dels pagesos, la dels industrials... Nosaltres n'hem volgut fer una que pugui satisfer el 95% de la població. Per exemple, Joan 1.14, ho hem traduït “la paraula s'ha fet carn” i abans era “el qui és la paraula s'ha fet home”.

No, el que hauria de dir és “la paraula s'ha fet feblesa”. Aquesta seria la traducció més exacta.

Sí, però massa abstracte i fuig de l'original.

És cert, de l'anterior se'n van vendre 30.000, però aquesta la volem col·locar encara més. El nostre poble és històricament bíblic, però realment no ho és. No podem dir que hi hagi una incidència alta del text bíblic en el món de la cultura. Rafael Argullol, en el pròleg, parla d'un text “enmig de l'oceà de preguntes que és l'existència”.

Aquesta Bíblia és un exponent del diàleg entre creients i no-creients. Vol ser una Bíblia de frontera. Els dibuixos de Pastor aporten bellesa, són per il·luminar.

Cert, però a 10 euros la unitat. És a dir, hem volgut fer una edició digna perquè aquest text sempre ha de ser presentat amb dignitat, fugint de la idea que un producte barat hagi de ser un producte de patacada.

Tenen també el seu lloc. Mira és un excel·lent hel·lenista i el seu català és indubtable, com ha demostrat com a escriptor, però el seu horitzó és diferent del nostre i ell ho sap. Traduir la Bíblia és una tasca impossible i tot traductor sap que no podrà transmetre el 100%. El pare Guiu deia que si ensenyéssim grec i llatí a la gent acabaríem abans. També hi ha alguns hel·lenistes que s'han atrevit amb versions del Nou Testament i això dóna un aire fresc, però també es patina una mica perquè el grec de la Bíblia no és el mateix que el grec de Sòfocles o Èsquil, sinó d'uns autors amb més influència del món semita, i no pretén ser una obra literària, encara que Lluc o Hebreus escriuen amb un grec de certa entitat.

És una altra versió. Nosaltres partim de la Nestle-Aland, que és una edició crítica de tots els manuscrits existents, incloent-hi Beza.

Jo vendria la Bíblia dient que és un text d'una riquesa extraordinària pel que fa als gèneres literaris. Segon, les preguntes que es fa el text bíblic són les preguntes que ens fem nosaltres. Tercer, la Bíblia és la gran constructora del llenguatge simbòlic i nosaltres sense el símbol no existim. Occident és fort, des del punt de vista del pensament, gràcies, en bona part, a la Bíblia. Sense la Bíblia no es pot llegir Nietzsche ni Poe ni Oscar Wilde ni ningú.

Ho hem veure. Sóc escèptic davant la capacitat de creació d'imaginaris de la cultura actual, més enllà del món televisiu o del còmic, que caduquen cada tres anys. Te'n recordes del Son Goku? On és? Lluc i Mateu encara són els que aguanten el Nadal a tot el món.

El Pare Noel i el cagatió no s'han cruspit els Reis.

Exacte. Procedim per acumulació. Presentar el cristianisme com una religió fanàtica és un absurd. El 80% de la cultura clàssica grega ens arriba gràcies a les transcripcions dels monjos.

Sí, però ho van fer i és així també com la Bíblia és transmissora de cultura i creadora de cultura.