Armand Puig

Hem tocat una mica els Salms perquè hi havia expres­si­ons que esta­ven massa expli­ca­des i se n'havia per­dut la poe­sia, el seu impacte i la seva força. També hem tocat una mica el Nou Tes­ta­ment, però els retocs no arri­ben al 2%. El que real­ment hem vol­gut és fer un best seller a par­tir de l'ante­rior BCI [Bíblia Cata­lana Inter­con­fes­si­o­nal], per això hem eli­mi­nat les notes i el text és seguit perquè sigui més lle­gi­dor.

Hi ha qui diu que la Bíblia neces­sita una adap­tació total en la tra­ducció, però això supo­sa­ria fer-ne una per a cada sub­grup: la Bíblia dels intel·lec­tu­als, la dels page­sos, la dels indus­tri­als... Nosal­tres n'hem vol­gut fer una que pugui satis­fer el 95% de la població. Per exem­ple, Joan 1.14, ho hem traduït “la paraula s'ha fet carn” i abans era “el qui és la paraula s'ha fet home”.

No, el que hau­ria de dir és “la paraula s'ha fet feblesa”. Aquesta seria la tra­ducció més exacta.

Sí, però massa abs­tracte i fuig de l'ori­gi­nal.

És cert, de l'ante­rior se'n van ven­dre 30.000, però aquesta la volem col·locar encara més. El nos­tre poble és històrica­ment bíblic, però real­ment no ho és. No podem dir que hi hagi una incidència alta del text bíblic en el món de la cul­tura. Rafael Argu­llol, en el pròleg, parla d'un text “enmig de l'oceà de pre­gun­tes que és l'existència”.

Aquesta Bíblia és un expo­nent del diàleg entre cre­ients i no-cre­ients. Vol ser una Bíblia de fron­tera. Els dibui­xos de Pas­tor apor­ten bellesa, són per il·lumi­nar.

Cert, però a 10 euros la uni­tat. És a dir, hem vol­gut fer una edició digna perquè aquest text sem­pre ha de ser pre­sen­tat amb dig­ni­tat, fugint de la idea que un pro­ducte barat hagi de ser un pro­ducte de pata­cada.

Tenen també el seu lloc. Mira és un excel·lent hel·lenista i el seu català és indub­ta­ble, com ha demos­trat com a escrip­tor, però el seu horitzó és dife­rent del nos­tre i ell ho sap. Tra­duir la Bíblia és una tasca impos­si­ble i tot tra­duc­tor sap que no podrà trans­me­tre el 100%. El pare Guiu deia que si ensenyéssim grec i llatí a la gent aca­baríem abans. També hi ha alguns hel·lenis­tes que s'han atre­vit amb ver­si­ons del Nou Tes­ta­ment i això dóna un aire fresc, però també es patina una mica perquè el grec de la Bíblia no és el mateix que el grec de Sòfocles o Èsquil, sinó d'uns autors amb més influència del món semita, i no pretén ser una obra literària, encara que Lluc o Hebreus escri­uen amb un grec de certa enti­tat.

És una altra versió. Nosal­tres par­tim de la Nestle-Aland, que és una edició crítica de tots els manus­crits exis­tents, inclo­ent-hi Beza.

Jo ven­dria la Bíblia dient que és un text d'una riquesa extra­or­dinària pel que fa als gèneres lite­ra­ris. Segon, les pre­gun­tes que es fa el text bíblic són les pre­gun­tes que ens fem nosal­tres. Ter­cer, la Bíblia és la gran cons­truc­tora del llen­guatge simbòlic i nosal­tres sense el símbol no exis­tim. Occi­dent és fort, des del punt de vista del pen­sa­ment, gràcies, en bona part, a la Bíblia. Sense la Bíblia no es pot lle­gir Nietz­sche ni Poe ni Oscar Wilde ni ningú.

Ho hem veure. Sóc escèptic davant la capa­ci­tat de cre­ació d'ima­gi­na­ris de la cul­tura actual, més enllà del món tele­vi­siu o del còmic, que cadu­quen cada tres anys. Te'n recor­des del Son Goku? On és? Lluc i Mateu encara són els que aguan­ten el Nadal a tot el món.

El Pare Noel i el cagatió no s'han crus­pit els Reis.

Exacte. Pro­ce­dim per acu­mu­lació. Pre­sen­tar el cris­ti­a­nisme com una religió fanàtica és un absurd. El 80% de la cul­tura clàssica grega ens arriba gràcies a les trans­crip­ci­ons dels mon­jos.

Sí, però ho van fer i és així també com la Bíblia és trans­mis­sora de cul­tura i cre­a­dora de cul­tura.