Articles

Xocolata espessa

Democràcia sense llistes

Els països amb una democràcia jove i amb un passat de dictadures acostumen a creure que aquestes dues formes de govern no tenen matisos. Hi ha, però, diferents qualitats en les democràcies i diferents graus en les dictadures.

La nostra és una democràcia de baixa intensitat, amb el pitjor sistema electoral possible: districtes enormes, llistes tancades i sistema D'Hont.

La Gran Bretanya, un dels estats amb la trajectòria democràtica més sòlida del món, té un sistema, amb variacions, que atorga el màxim poder als ciutadans i impedeix la consolidació de castes als partits allunyades dels electors. Aquesta setmana, els britànics van anar a les urnes per decidir si calia modificar-lo. La proposta no en canviava substancialment les bases (circumscripció electoral petita amb un únic candidat electe), sinó que intentava reduir-ne els efectes negatius. Els ciutadans van decidir no canviar res, conscients que els avantatges són superiors als inconvenients. És molt simple: es divideix el territori en tants districtes com càrrecs cal elegir, i cada districte tria només un candidat. Qui té més vots és el guanyador, que es cuidarà de tenir contents i ben atesos els electors que a la següent cita el revalidaran o l'enviaran a l'atur.

A casa nostra, els partits elaboren llargues llistes de candidats, i els ciutadans acabem triant persones que amb prou feines coneixem. Aquesta distància amb l'elector fa que la fidelitat del càrrec electe sigui amb el líder del partit que fa les llistes, i no amb els votants. En els ajuntaments petits encara es pot mantenir un cert control ciutadà. En els municipis més grans, però, la baixa qualitat democràtica del sistema actual s'agreuja. Els partits obtenen cinc, deu o quinze regidors, però les campanyes es fan basades en els caps de llista. Feu la prova: sense trampes ni Google, digueu de memòria els noms de cinc regidors del partit que heu votat en les darreres eleccions. No patiu, jo tampoc no ho sé.

Si al meu ajuntament hi ha 25 regidors, per què no dividir el municipi en 25 districtes, i que jo pugui triar el MEU regidor, a qui pugui demanar explicacions, i que hagi de revalidar el seu càrrec davant meu cada quatre anys? No vull una llista de 25 candidats designada pel líder i aprovada a la búlgara per una assemblea d'un grapat de militants. Amb el nostre sistema, fins i tot una derrota estrepitosa assegura la poltrona dels líders de cada partit. El cap dels laboristes escocesos, Iain Gray, ha estat a punt de perdre el seu escon dijous passat. Va revalidar-lo per només 151 vots. I és el líder màxim del seu partit!

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.