Articles

Xocolata espessa

Democràcia sense llistes

Els països amb una democràcia jove i amb un pas­sat de dic­ta­du­res acos­tu­men a creure que aques­tes dues for­mes de govern no tenen mati­sos. Hi ha, però, dife­rents qua­li­tats en les democràcies i dife­rents graus en les dic­ta­du­res.

La nos­tra és una democràcia de baixa inten­si­tat, amb el pit­jor sis­tema elec­to­ral pos­si­ble: dis­tric­tes enor­mes, llis­tes tan­ca­des i sis­tema D'Hont.

La Gran Bre­ta­nya, un dels estats amb la tra­jectòria democràtica més sòlida del món, té un sis­tema, amb vari­a­ci­ons, que atorga el màxim poder als ciu­ta­dans i impe­deix la con­so­li­dació de cas­tes als par­tits allu­nya­des dels elec­tors. Aquesta set­mana, els britànics van anar a les urnes per deci­dir si calia modi­fi­car-lo. La pro­posta no en can­vi­ava subs­tan­ci­al­ment les bases (cir­cums­cripció elec­to­ral petita amb un únic can­di­dat electe), sinó que inten­tava reduir-ne els efec­tes nega­tius. Els ciu­ta­dans van deci­dir no can­viar res, cons­ci­ents que els avan­tat­ges són supe­ri­ors als incon­ve­ni­ents. És molt sim­ple: es divi­deix el ter­ri­tori en tants dis­tric­tes com càrrecs cal ele­gir, i cada dis­tricte tria només un can­di­dat. Qui té més vots és el gua­nya­dor, que es cui­darà de tenir con­tents i ben ate­sos els elec­tors que a la següent cita el reva­li­da­ran o l'envi­a­ran a l'atur.

A casa nos­tra, els par­tits ela­bo­ren llar­gues llis­tes de can­di­dats, i els ciu­ta­dans aca­bem tri­ant per­so­nes que amb prou fei­nes conei­xem. Aquesta distància amb l'elec­tor fa que la fide­li­tat del càrrec electe sigui amb el líder del par­tit que fa les llis­tes, i no amb els votants. En els ajun­ta­ments petits encara es pot man­te­nir un cert con­trol ciu­tadà. En els muni­ci­pis més grans, però, la baixa qua­li­tat democràtica del sis­tema actual s'agreuja. Els par­tits obte­nen cinc, deu o quinze regi­dors, però les cam­pa­nyes es fan basa­des en els caps de llista. Feu la prova: sense tram­pes ni Goo­gle, digueu de memòria els noms de cinc regi­dors del par­tit que heu votat en les dar­re­res elec­ci­ons. No patiu, jo tam­poc no ho sé.

Si al meu ajun­ta­ment hi ha 25 regi­dors, per què no divi­dir el muni­cipi en 25 dis­tric­tes, i que jo pugui triar el MEU regi­dor, a qui pugui dema­nar expli­ca­ci­ons, i que hagi de reva­li­dar el seu càrrec davant meu cada qua­tre anys? No vull una llista de 25 can­di­dats desig­nada pel líder i apro­vada a la búlgara per una assem­blea d'un gra­pat de mili­tants. Amb el nos­tre sis­tema, fins i tot una der­rota estre­pi­tosa asse­gura la pol­trona dels líders de cada par­tit. El cap dels labo­ris­tes esco­ce­sos, Iain Gray, ha estat a punt de per­dre el seu escon dijous pas­sat. Va reva­li­dar-lo per només 151 vots. I és el líder màxim del seu par­tit!

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.