Ens ha deixat en Ramon Boix i Ribera

Ha estat un home esti­mat i que ha esti­mat. Bar­ber, fill de bar­ber, net de bar­ber, bes­net de bar­ber, pare de tres bar­bers. La seva vida, un exem­ple de tre­ball, bon fer, hon­ra­desa, savi­esa tran­quil·la, prudència i bon­dat. Sem­pre ha estat al cos­tat de les ins­ti­tu­ci­ons i asso­ci­a­ci­ons del poble, el Flo­ri­cel, la coral, soci del fut­bol des de sem­pre, les sor­ti­des de jubi­lats. Sem­pre des de la sen­zi­llesa va pro­cu­rar que el poble anés bé, que les per­so­nes s'aju­des­sin i con­vis­ques­sin amb har­mo­nia.

Encara recordo el seu dis­curs quan li varen fer un home­natge amb la gent gran; va dema­nar a tots els avis que s'apun­tes­sin a la coral, que era impor­tant can­tar i fer unió.

També és recor­dat perquè, un cop jubi­lat i men­tre va poder, cada dia anava al cen­tre de dia a visi­tar i can­tar cançons als avis més avis. Sem­pre va fer honor al seu ofici, fent de bar­ber per a la gent gran a la llar de jubi­lats i anant a fer el seu ser­vei a totes les cases que li ho dema­na­ven quan hi havia algun avi malalt.

La seva bar­be­ria era, durant els anys de la post­guerra, la bibli­o­teca del poble; men­tre espe­ra­ves, hi tro­ba­ves des del diari fins a la Gaceta Ilus­trada, el Des­tino, el TBO, el Cavall Fort. Era un lloc on sem­pre hi havia una paraula ama­ble i un som­riure.

En Ramon de jove també havia escrit poe­mes i hon­rava la família i les fes­tes amb les seves parau­les i cançons. Era un home con­tent de la seva vida i orgullós de la família que havia cons­tituït amb la seva esti­mada esposa Maria, els seus fills, les seves joves, el seu gen­dre i els seus nets i netes. Un home del poble que ha pro­cu­rat pel poble i la família amb sen­zi­llesa i savi­esa humil.

Des­cansi en pau!