Canals

Codalet

CONFLENT

Catalunya mil·lenària al Conflent

L’abadia de Sant Miquel de Cuixà, que l’abat Oliba va potenciar i embellir, és a poc més d’una hora a peu de Prada de Conflent, en un recorregut sorprenent

Cata­lu­nya no s’acaba en els límits actu­als del Prin­ci­pat, mal­grat que molts cata­lans s’ho pen­sin i vis­quin en el marc men­tal, i sovint físic, que ens impo­sen les fron­te­res esta­tals que actu­al­ment divi­dei­xen el país. Cata­lu­nya són, doncs, també –i, en gene­ral, ho foren molt abans que àmplies zones del Prin­ci­pat– les comar­ques del Con­flent, el Cap­cir, el Ros­selló i el Valles­pir, malau­ra­da­ment des de fa més de 350 anys sota admi­nis­tració fran­cesa. Al Con­flent hi ha Prada, on van exi­liar-se Pau Casals i Pom­peu Fabra, i Rià, on va néixer Guifré el Pilós –bres­sol de Cata­lu­nya, es rei­vin­di­quen– i pobles bellíssims com Eus, que s’allar­gassa enfi­lat a la mun­ta­nya davant la fèrtil vall del riu Tet.

La ruta que pro­po­sem s’ini­cia a Prada mateix i ens por­tarà fins l’aba­dia mil·lenària de Sant Miquel de Cuixà, joia del romànic català, feliçment res­tau­rada des fa uns anys –excepte una petita part–, mal­grat el mig claus­tre que falta i que els nord-ame­ri­cans es van endur i que es pot veure a Nova York.

Comen­cem el camí a l’avin­guda Pau Casals, que tro­ba­rem entrant a Prada per l’oest venint de Rià, segui­rem per l’avin­guda Abat Oliba fins al camí del Nogue­rol, que cre­ua­rem per unes esca­les que s’enfi­len fins dalt del turó, enmig d’una petita urba­nit­zació. Un cop a la carena, segui­rem a la dreta vora el canal de Boera. Al cap d’una estona d’un plàcida cami­nada enmig del bosc, albi­rem a la vall veïna el cam­pa­nar i l’església del mones­tir de Sant Miquel de Cuixà. El camí va bai­xant i, en un moment, entre camps de pome­res, arri­bem al con­junt romànic que s’aixeca monu­men­tal enmig del pai­satge, amb el Canigó vet­llant-lo de prop.

Sant Miquel de Cuixà és bellesa pura. Bellesa tor­nada a la vida gràcies a l’esforç de molta gent que, a par­tir de pri­mers del segle XX, va tre­ba­llar per recu­pe­rar un mones­tir aban­do­nat feia dos-cents anys. Malau­ra­da­ment, li falta un dels dos cam­pa­nars que hi va fer aixe­car Oliba, un altre dels pares de la pàtria que ara ben segur esta­ria ben sorprès de veure l’estat de l’aba­dia i de saber que és en ter­ri­tori francès. Del mones­tir no us podeu per­dre l’església, la cripta i el claus­tre de mar­bre rosat.

Cli­queu aquí per a més infor­mació de Sant Miquel de Cuixà

Fundat l’any 878

Sant Miquel de Cuixà és història viva de Catalunya. Va ser fundat l’any 878 per l’arxipreste Protasi i va assolir la seva grandesa amb els abats Garí i Oliba fins esdevenir un dels centres espirituals i culturals més importants de Catalunya al voltant de l’any 1000. Amb la revolució francesa, la vida monàstica desapareix, els edificis són venuts i el patrimoni, espoliat. L’ara de l’altar, per exemple, fou recuperada d’un balcó a Vinçà.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia