Canals

Ruta del Cister

ALT CAMP, CONCA DE BARBERÀ, URGELL

Enllaçats per tres monestirs

Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges conformen l’anomenada Ruta del Cister, que uneix tres comarques

L’Alt Camp, la Conca de Bar­berà i l’Urgell són tres comar­ques que estan uni­des per la Ruta del Cis­ter, amb tres mones­tirs com a referència. Santa Maria de Poblet és el mones­tir més gran i dels dos mas­cu­lins és l’únic que con­serva la comu­ni­tat de mon­jos. És el con­junt cis­ter­cenc habi­tat més gran d’Europa i l’any 1991 va ser decla­rat Patri­moni de la Huma­ni­tat per la Unesco. Es troba entre les pobla­ci­ons de Vim­bodí, terme muni­ci­pal al qual per­tany, i l’Espluga de Fran­colí, arre­ce­rat al ves­sant nord de les mun­ta­nyes de Pra­des. Al seu vol­tant hi ha la gran massa fores­tal del bosc de Poblet, des de 1984 con­si­de­rada Paratge Natu­ral d’Interès Naci­o­nal.

El con­junt arqui­tectònic con­serva gai­rebé totes les cons­truc­ci­ons que es van aixe­car d’acord amb les neces­si­tats d’una comu­ni­tat en plena vita­li­tat i expansió i amb la pro­tecció dels sobi­rans de la con­fe­de­ració cata­la­no­a­ra­go­nesa: espe­ci­al­ment des que Pere III el Ceri­moniós (1336-1387) va fer del mones­tir panteó reial de la dinas­tia.

El segon mones­tir mas­culí és el de San­tes Creus, a Aiguamúrcia (Alt Camp), a la riba del riu Gaià. Actu­al­ment és l’únic mones­tir de la ruta que no té vida monàstica, fet que per­met al visi­tant endin­sar-se per cadas­cun dels seus racons. Amb una arqui­tec­tura sòlida, greu i aus­tera, l’aba­dia reflec­teix el model canònic dels mones­tirs del Cis­ter. Fun­dat el segle XII, el mones­tir va viure el seu moment de màxim esplen­dor els segles XIII i XIV, ja que en aque­lla època va estar estre­ta­ment lli­gat al lli­natge reial, fins al punt que els reis Pere el Gran i Jaume II el Just i la seva dona, Blanca d’Anjou, van deci­dir que aco­lli­ria les seves tom­bes.

Final­ment, Vall­bona de les Mon­ges (Urgell) és l’únic cenobi cis­ter­cenc femení de la ruta i el més impor­tant de Cata­lu­nya. Es tracta d’un edi­fici fidel a la regla de Sant Benet, que pres­cin­deix d’orna­men­tació, acon­se­guint uns espais fun­ci­o­nals i sobris que han con­ser­vat inin­ter­rom­pu­da­ment la comu­ni­tat de mon­ges durant més de 850 anys. A la seva església s’hi pot veure, a la porta prin­ci­pal (del segle XIII), un interes­sant relleu de santa Maria. I a l’inte­rior, que des­taca per la sim­pli­ci­tat i un admi­ra­ble joc de llums, hi ha el sarcòfag sen­zill i llis de la reina Vio­lant d’Hon­gria, que va ser l’esposa de Jaume I el Con­que­ri­dor.

Cli­queu aquí per a més infor­mació.

Terra d’artesans

Ferrers, terrissaires, fusters, cistellers, vidriers... tots aquests oficis diversos, alguns d’ells gairebé desapareguts, es poden conèixer també seguint la Ruta del Cister. Hi ha diversos itineraris a través dels pobles de tradició artesanal, on periòdicament, al llarg de l’any, se celebren diferents festes dedicades a l’artesania.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia