Rugbi i identitat

Dissabte vinent es produirà un fet històric: el club de rugbi USAP de Perpinyà jugarà un partit oficial de la copa d'Europa a l'estadi olímpic Lluís Companys de Barcelona. L'esdeveniment, organitzat entre la USAP i el FC Barcelona ha estat batejat com la festa del rugbi català. Per anar fent boca, el 33 va oferir un documental produït per la cadena France 3 amb motiu del títol de campió de França que el club perpinyanès va assolir el 2009, després de 55 anys sense aconseguir-lo.

No fa falta ser fan del rugbi per emocionar-se amb el missatge subjacent del documental: com en el cas del Barça, la identitat catalana és part de l'ADN de la USAP. En un context francament hostil, el rugbi ha esdevingut un reducte de catalanitat que projecta amb orgull una manera de fer i de pensar diferent a la uniformitat francesa. La USAP és una anomalia que ha gosat instaurar el bilingüisme al seu estadi i a la seva comunicació i que ha arrencat titulars en català a la monolítica premsa francesa. Només hi va haver una fallada: no sobreimprimir els noms dels personatges entrevistats, coneguts al nord dels Pirineus però no pas a la Catalunya del Sud.

Com els vells jugadors de 1955 que recorden com, mig segle abans que Guardiola motivés els seus homes amb Gladiator, feien servir La Santa Espina amb la mateixa finalitat. O com el jugador d'origen algerià que es defineix com a català, “no d'adopció, com a català i prou”. Emociona igualment sentir 14.000 espectadors cantant L'estaca, himne del club, i la frase final: “Quan sortim al camp, no ens posem una samarreta, ens posem la senyera”.