Francesc Arnau: el somni d’un nen de poble

Fa pocs dies que la pèrdua d’en Fran­cesc ens ha tras­bal­sat i col­pit pro­fun­da­ment. La història d’en Fran­cesc, en Funta per als amics de Cogolls i les Pla­nes d’Hos­to­les, ha estat la d’aquell noiet de poble que ha vis­cut i fet rea­li­tat el somni que tenim la majo­ria de vai­lets a qui ens agrada el fut­bol: jugar i tri­om­far al Barça.

La seva gran afecció, ja de ben petit, va fer que qual­se­vol lloc (plaça, parc, pista, pati de l’escola o la por­te­ria de la paret de can Rosendo) fos un lloc habi­tual per jugar a pilota. A par­tir dels nou anys i ja a les cate­go­ries infe­ri­ors del CF Les Pla­nes, i al cos­tat dels amics de sem­pre –Car­les, Fran­cesc, Men, Lluís, Buti, Salva, Quim, Dela i Xevi (des­cansi en pau també)–, assolí ja els pri­mers èxits i cam­pi­o­nats. Lla­vors en Fran­cesc jugava de cen­tral, com el seu pare, i des­ta­cava ja per la seva força i potència. Aviat, però, tot i no estar-hi gaire con­forme, el van col·locar de por­ter, lloc on el seu físic pri­vi­le­giat el va fer des­ta­car encara més, i això va pro­pi­ciar que fos cri­dat per jugar a la selecció de la Gar­rotxa. Va ser lla­vors quan els ulls del Barça a la comarca i una prova per valo­rar les seves apti­tuds van fer que el club blau­grana li obrís les por­tes. La decisió no era fàcil, però el repte i el somni eren molt grans, com la seva figura. La gent del CF Les Pla­nes, com­panys i veïns del poble, ens en vam ale­grar molt i va ser un motiu d’un orgull immens.

Així doncs, aquell noi ros­set, intro­ver­tit, apli­cat als estu­dis i boig pel fut­bol, va haver d’apar­car la pri­mera moto dels 14 anys que tant havia espe­rat i tanta il·lusió li feia, per fer les male­tes cap a Bar­ce­lona i ins­tal·lar-se a la Masia. Després de vèncer els obs­ta­cles ini­ci­als, l’Arnau es va anar for­mant i va anar superant eta­pes i cate­go­ries amb molt de tre­ball, esforç i humi­li­tat, fins a arri­bar a fer-se un lloc al pri­mer equip i poder viure moments històrics, tant per a ell com per al club.

Man­te­nir-se al Barça va ser molt com­pli­cat, i en Fran­cesc va con­ti­nuar la seva car­rera pro­fes­si­o­nal al Màlaga, club en el qual es va reti­rar i va exer­cir de direc­tor espor­tiu, càrrec que també va ocu­par recent­ment al Real Ovi­edo. Sem­pre va des­ta­car arreu per la seva dedi­cació, pro­fes­si­o­na­li­tat i sen­zi­llesa, tal com expli­quen molts dels seus com­panys.

En Fran­cesc, per damunt de tot, era una bellíssima per­sona amb un cor molt gran. Es des­vi­via per la seva família i la seva feina i això fa que ens deixi una pet­jada i un lle­gat ines­bor­ra­bles.

Des del nos­tre grup d’exju­ga­dors i amics del CF Les Pla­nes, del qual també for­ma­ves part, només volem dir-te, Funta, que siguis allà on siguis, sem­pre estaràs entre nosal­tres... Per sem­pre, un dels nos­tres.

Des­cansa en pau, amic.