La contra
Els Sants Misteris en fan 25
La processó del Divendres Sant de Camprodon celebra els cinc primers lustres de la seva recuperació amb una exposició i un sopar amb participants de tots aquests anys
La processó dels Sants Misteris de Camprodon celebra, el Divendres Sant, el seu vint-i-cinquè aniversari després de la seva recuperació. La data de la primera no se sap amb seguretat. Ja consta documentada l'any 1867. Durant la guerra civil espanyola es van destruir les imatges i es va deixar de fer. L'any 1940, però, famílies riques van regalar passos i les confraries també en van encarregar. El 1969 es va tornar a perdre, fins al 1987, quan sota la batuta de mossèn Joan Soler es va recuperar. El mossèn va saber unir tot el poble en un acte religiós i cultural. I, de fet, la processó és un bon exemple de complicitat veïnal. Tothom se la sent seva –l'engalanament amb torxes i l'ornamentació que van fer l'any passat els veïns dels carrers Morer i passeig de la Muralla ho demostren– i qui més qui menys hi participa directament o indirectament, o bé té algun familiar que hi està implicat.
Un tret distintiu d'aquesta manifestació religiosa i popular és el fet que molts dels passos que surten al carrer són o han estat sufragats per famílies de la vila i, en alguns casos, fins i tot els porten els seus mateixos membres, com el cas del pas de l'Oració a l'Hort, de la família Surinyola. Altres passos, els duen col·lectius diversos. A part, en la processó dels Sants Misteris hi ha l'Entrada de Jesús a Jerusalem Sobre un Burret, que el duen els qui fan la primera comunió; els Improperis; el Sant Greal, que també el condueixen els qui fan la comunió; l'Assotament, que el duen els pagesos del nucli de Freixenet; el de Sant Joan, que el porten els solters de Camprodon; les Tres Creus Penitents de la família Magret; el Natzaret, de Josep Pujol Papell; el Sant Crist, de la família Pujol-Bertran; la Pietat, del barri del Carme; el Sant Sepulcre, de la família Cuadrado, i la Dolorosa, de la família Rous. Hi ha portadors d'improperis i passos vivents com ara els de la Verònica, la Samaritana, els Set Dolors i les Dones de Jerusalem. Hi destaquen el cor de l'Stabat Mater i, sobretot, el Record i Memòria, la cançó amb aquesta lletra amb la qual Josep Puntí obre la processó. També hi ha un maniple de 85 soldats romans, un dels més destacats de les comarques gironines. Surten el dijous i el divendres sant, i aquest any ho fan diumenge amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de la processó. El divendres sant al matí, hi ha el viacrucis amb els soldats i el pas del Natzarè. Per commemorar l'efemèride, es podrà veure una exposició amb material de tots aquests anys i es farà un sopar.