Societat

ESTHER GIMÉNEZ-SALINAS,

RECTORA DE LA UNIVERSITAT RAMON LLULL (URL)

“Les universitats hem de tendir a l'especialització”

“No és la millor opció que totes les universitats impartim estudis semblants”

“A la Ramon Llull no volem créixer indiscriminadament”

“Els estudiants s'han d'oblidar de l'ocupabilitat i han d'escollir la carrera que més els agradi”

“S'hauria d'ajudar molt més qui té dificultats i apujar el preu a qui pot pagar-lo”

Professió i família
Esther Giménez-Salinas, que recentment ha estat escollida membre de la junta de l'Associació d'Universitats Europees, comenta que deu ser una persona “avorrida” perquè no té aficions. Durant tots aquests anys s'ha dedicat a compaginar la vida professional i la familiar: “Si vols fer recerca i fer-te càrrec de quatre fills, no tens temps per a aficions.”
La línia divisòria entre públic i privat ha desaparegut,
tant en la universitat com en altres àmbits

La Universitat Ramon Llull (URL) celebra els vint anys de la creació d'aquest centre privat d'estudis superiors de Catalunya fruit de la federació d'una desena d'institucions, entre aquestes, Esade, Blanquerna i La Salle, les quals totes juntes sumen 750 anys d'història, com li agrada destacar a la rectora de la URL des de l'any 2002, Esther Giménez-Salinas.

La URL va néixer amb 3.000 estudiants i 13 titulacions. Vint anys després supera els 18.500 alumnes i els 200 títols. Per què assegura que ja no volen créixer més?

No volem anar molt més enllà ni pel que fa a alumnes ni pel que fa a titulacions perquè volem apostar clarament per la qualitat i, per tant, intentar tenir les millors titulacions, la millor universitat i fer una aposta claríssima per poder seleccionar els estudiants en comptes de créixer indiscriminadament.

Quins requisits han de complir els estudiants de la URL?

Creiem en la vocació, tot i que també compta un bon expedient acadèmic per a la captació de talent i, en tercer lloc, busquem que l'estudiant estigui molt motivat per venir a la nostra universitat.

No és una mica estrany parlar de vocació quan tothom destaca la importància de l'ocupació dels universitaris?

Això és un gran error perquè l'ocupabilitat d'avui no vol dir res d'aquí a deu anys. Per tant, que se n'oblidin, que triïn la carrera que més els agradi, que segur que triomfaran. A més, ara pots fer quatre anys d'un grau i després, via màster, ho pots reconduir molt. Per exemple, un estudiant de filosofia, si fa dos anys d'un màster d'economia, pot ser un empresari esplèndid.

El pla Bolonya no és la fi de les humanitats?

El pla Bolonya no diu res de tot això. Té uns quants punts en els quals crec que és difícil no estar-hi d'acord. Després hi ha la implementació que se n'ha fet en el sistema universitari espanyol, en què s'ha pecat d'un excés de burocràcia. Sí que és veritat que el pla Bolonya diu que les universitats han de ser més obertes i permeables a la societat, que no pot haver-hi aquesta línia diferencial de separació total de l'aportació pública i la privada, però això no té res a veure amb eliminar les humanitats.

Per cert, vostè aposta per parlar de sistema universitari català, sense diferenciar entre
les universitats públiques i
les privades.

Aquesta línia divisòria, tant en la universitat com en altres àmbits, ha desaparegut perquè els diners públics tenen un límit i perquè el sector privat cada vegada està, afortunadament, més regulat. Per tant, cada cop la confluència és més gran i s'han de buscar les sinergies entre el que és públic i privat.

En el debat del govern de les universitats públiques, ¿els centres privats poden ser un model en què emmirallar-se?

Sí, encara que el sector públic ha de preservar l'equitat i la justícia social, i garantir l'accés a tothom. Però això no significa que el sistema de governança no pugui ser més àgil. Per tant, s'ha de dipositar més confiança i més poder en el rector, que segurament haurà de tenir un perfil més professional perquè es fa difícil haver d'implementar mesures de contenció econòmica si després s'han de guanyar unes eleccions.

També s'ha posat sobre la taula que hi ha massa titulacions...

Les universitats hem d'aspirar a ser excel·lents en les titulacions que oferim. Per tant, que totes impartim estudis semblants no és la millor opció. A mi m'agradaria que tinguéssim una certa especialització i créixer en allò en què som realment bones. En periodisme hi ha tres o quatre universitats que gaudim d'una certa tradició, i no seria necessari que tothom ara impartís aquests estudis. No obstant això, la diversitat ha d'existir perquè no tots els alumnes encaixen en totes les universitats.

L'altre debat obert és el de les beques. El sistema d'ajuts a l'estudi és suficient?

En el sistema públic pràcticament tothom estudia amb beca perquè la quantitat que es paga és molt petita. S'hauria d'ajudar molt més qui té dificultats i apujar el preu a qui pot pagar-lo. És una mesura impopular però és el camí, perquè el problema no és tant pagar la matrícula sinó estar durant quatre anys sense treballar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.