“Les universitats hem de tendir a l'especialització”

No volem anar molt més enllà ni pel que fa a alumnes ni pel que fa a titulacions perquè volem apostar clarament per la qualitat i, per tant, intentar tenir les millors titulacions, la millor universitat i fer una aposta claríssima per poder seleccionar els estudiants en comptes de créixer indiscriminadament.

Creiem en la vocació, tot i que també compta un bon expedient acadèmic per a la captació de talent i, en tercer lloc, busquem que l'estudiant estigui molt motivat per venir a la nostra universitat.

Això és un gran error perquè l'ocupabilitat d'avui no vol dir res d'aquí a deu anys. Per tant, que se n'oblidin, que triïn la carrera que més els agradi, que segur que triomfaran. A més, ara pots fer quatre anys d'un grau i després, via màster, ho pots reconduir molt. Per exemple, un estudiant de filosofia, si fa dos anys d'un màster d'economia, pot ser un empresari esplèndid.

El pla Bolonya no diu res de tot això. Té uns quants punts en els quals crec que és difícil no estar-hi d'acord. Després hi ha la implementació que se n'ha fet en el sistema universitari espanyol, en què s'ha pecat d'un excés de burocràcia. Sí que és veritat que el pla Bolonya diu que les universitats han de ser més obertes i permeables a la societat, que no pot haver-hi aquesta línia diferencial de separació total de l'aportació pública i la privada, però això no té res a veure amb eliminar les humanitats.

Aquesta línia divisòria, tant en la universitat com en altres àmbits, ha desaparegut perquè els diners públics tenen un límit i perquè el sector privat cada vegada està, afortunadament, més regulat. Per tant, cada cop la confluència és més gran i s'han de buscar les sinergies entre el que és públic i privat.

Sí, encara que el sector públic ha de preservar l'equitat i la justícia social, i garantir l'accés a tothom. Però això no significa que el sistema de governança no pugui ser més àgil. Per tant, s'ha de dipositar més confiança i més poder en el rector, que segurament haurà de tenir un perfil més professional perquè es fa difícil haver d'implementar mesures de contenció econòmica si després s'han de guanyar unes eleccions.

Les universitats hem d'aspirar a ser excel·lents en les titulacions que oferim. Per tant, que totes impartim estudis semblants no és la millor opció. A mi m'agradaria que tinguéssim una certa especialització i créixer en allò en què som realment bones. En periodisme hi ha tres o quatre universitats que gaudim d'una certa tradició, i no seria necessari que tothom ara impartís aquests estudis. No obstant això, la diversitat ha d'existir perquè no tots els alumnes encaixen en totes les universitats.

En el sistema públic pràcticament tothom estudia amb beca perquè la quantitat que es paga és molt petita. S'hauria d'ajudar molt més qui té dificultats i apujar el preu a qui pot pagar-lo. És una mesura impopular però és el camí, perquè el problema no és tant pagar la matrícula sinó estar durant quatre anys sense treballar.