Foster celebra 40 anys de feina

La firma d’arqui­tec­tes Fos­ter & Part­ners, fun­dada l’any 1967, ha cele­brat els seus 40 anys tirant la casa per la fines­tra, encara que l’arqui­tecte gua­nya­dor del con­curs per remo­de­lar el Camp Nou no fa fines­tres de les tra­di­ci­o­nals –amb fusta i maó–. La festa no va ser con­ven­ci­o­nal, sinó de línia moderna i inno­va­dora, però sense obli­dar la tra­dició britànica. Dimarts al ves­pre els diver­sos cen­te­nars de con­vi­dats a l’ani­ver­sari arri­ba­ven al Museu Britànic de Lon­dres i acce­dien al pati cen­tral remo­de­lat per Nor­mal Fos­ter el 2000, cobert de vidre i estruc­tura metàl·lica, tot i que res­pec­tant també els ele­ments de l’arqui­tec­tura ori­gi­nal. Al mig del gran pati hi ha la Round Rea­ding Room, la sala on Marx va redac­tar El capi­tal i Ber­nard Shaw va escriure les seves obres.

El grup de tea­tre de car­rer holandès White Wings rebia els con­vi­dats fora de l’edi­fici a ritme de música i ball. Els actors, enfi­lats en xan­ques de gran alçada, este­nien unes enor­mes ales blan­ques al pas dels con­vi­dats. Entre aquests hi havia l’escrip­tor David Hare i la seva dona, la dis­se­nya­dora Nicole Farhi, i fotògrafs i arqui­tec­tes a dojo. Lord Fos­ter, autor de la torre de comu­ni­ca­ci­ons de Coll­se­rola, i la seva dona, Elena Ochoa –o Lady Fos­ter–, van triar exqui­sits canapès, men­jars i begu­des per satis­fer els assis­tents. Les fes­tes angle­ses solen ser gar­re­pes pel que fa al men­jar i el beure, però a can Fos­ter es nota que són glo­bals en la seva feina i també en la pre­sen­tació i la qua­li­tat de les fes­tes que orga­nit­zen.

Fos­ter, amb un ves­tit gris de solapa curta i una cor­bata groga, va fer una repas­sada dels 40 anys de feina. “La dècada dels 60 era hos­til a les nos­tres idees i les nos­tres pro­pos­tes. Ara par­lem de Fos­ter & Part­ners, però gai­rebé no n’hi havia, de part­ners (asso­ci­ats). Bé, n’érem dos, que con­ti­nuem fins avui”, va dir l’arqui­tecte, posant algu­nes pin­ze­lla­des d’humor en el dis­curs. Fos­ter –nas­cut el 1935 a Manc­hes­ter– va recor­dar la seva pri­mera dona, Wendy, l’arqui­tecta des­a­pa­re­guda el 1989, i “la seva cre­a­ti­vi­tat”; va igno­rar la segona esposa, i va agrair a l’actual, Elena, el seu suport a l’hora d’orga­nit­zar la festa i per estar al seu cos­tat amb els dos fills que tenen, Paola i Edu­ardo, que escol­ta­ven el seu pare. Els fills nas­cuts del seu pri­mer matri­moni també hi eren.
La Fura dels Baus va pre­sen­tar Wotan and Erda, un espec­ta­cle de pro­jecció, òpera i, segons el pro­grama, “acrobàcia” que va resul­tar que era l’aixe­ca­ment d’un cas­tell, que va coro­nar un enxa­neta. Els actors, ves­tits amb gra­no­tes de color taronja, enfos­quits de pre­tesa brutícia, prèvia­ment s’havien arros­se­gat per les esca­les que aca­ba­ven a l’esce­nari. Moder­ni­tat, inno­vació, cul­tura i tra­dició. A la sor­tida, la mà de l’edi­tora espe­ci­a­lit­zada en art Elena Ochoa es notava en el lli­bre que dona­ven: Fos­ter: 40 temes; 40 pro­jec­tes, en capsa de cartró dur i lli­bre ple­ga­ble de tapes metàl·liques. Els que volien tenien l’opció de visi­tar l’expo­sició sobre els guer­rers xine­sos que hi ha a la Round Rea­ding Room.