El llop va venir vestit de xai

Que els efec­tes del canvi climàtic sobre les nos­tres vides serien devas­ta­dors ho sabíem des de fa molt de temps. Els experts fa dècades que adver­tei­xen que vindrà el llop. I el llop va venir ves­tit de xai i ens ha aga­fat amb el pas can­viat.

En un con­text en què l’evo­lució humana està mar­cada per l’ano­me­nada revo­lució tec­nològica, el con­sum mas­siu i sovint com­pul­siu i el supo­sat benes­tar a qual­se­vol preu, resulta que el pla­neta diu prou i ens posa davant del mirall. L’eco­no­mia depre­da­dora ha posat fi als recur­sos natu­rals que durant segles ens han permès evo­lu­ci­o­nar com a espècie i, ara, retro­ce­dir. Hem esgo­tat el pla­neta i ara ens toca repen­sar-nos, ser més humils i enten­dre que, amb menys, també podem viure i, sobre­tot, sobre­viure. Vivim en un país sem­brat de pis­ci­nes i camps de golf, i ara ens falta aigua per viure. És evi­dent que aquest model urbanístic i turístic era una aposta de curta volada que no va tenir en compte una rea­li­tat que els experts ja adver­tien. No vull dir que ara, de cop i volta, hàgim de renun­ciar a tenir pis­cina o pas­sar una tarda al golf. No. El que vull dir és que per man­te­nir aquests equi­pa­ments ens calen alter­na­ti­ves a l’aigua pota­ble. I, de fet, la majo­ria de camps de golf ja uti­lit­zen aigua rege­ne­rada per man­te­nir la gespa i, quant a les pis­ci­nes, la solució de l’aigua salada sem­bla que cada vegada s’imposa més. Sigui com sigui, l’escas­se­dat dels recur­sos hídrics ens porta a un car­reró sense sor­tida. I hem de reac­ci­o­nar, cosa que vol dir cor­dar-nos el cin­turó més estret i can­viar hàbits per poder estal­viar aigua en el dia a dia. I assu­mir que, més aviat que tard, si volem sobre­viure hau­rem de beure aigua de mar, des­sa­li­nit­zada, com ja passa, i aigua rege­ne­rada de les depu­ra­do­res.