En la mort de Miquel Callís, des de l’Alguer

Com­pany de l’ànima, t’escric des de l’Alguer; saps que un dia vàrem estar aquí amb els amics Rotarys de Banyo­les. Tu com a gran patri­ota, et vas fixar pri­mer de tot en els noms de car­rers tan nos­tres com ara car­rer Cata­lu­nya, car­rer del Pou Vell o via Banyo­les. Fa poca estona que hem vist pas­sar el tren que tant et feia riure, suposo que pel seu nom, com és el Tre­nino Cata­lano, car­re­gat de visi­tants recor­rent la ciu­tat.

Sem­pre has estat generós amb tot­hom, família, amics, i en gran manera amb els teus tre­ba­lla­dors. Miquel, avui aquí, a l’Alguer, hi ha un tre­ba­lla­dor teu, en Pere, ja saps de qui et parlo, i m’acaba de dir: Lluís, he plo­rat tant la mort d’en Miquel com per la mort del meu pare. En allò per­so­nal, pel que feia a mi, sem­pre tenies un elogi, una bona paraula, i el millor con­sell a seguir era en aquells ves­pres del dimarts amb els com­panys Rotarys de Banyo­les. Tu has com­par­tit i prac­ti­cat l’amis­tat que divulga el Rotary Club, i hi has estat fidel fins a l’últim moment.

Per tu, amic Miquel, per l’Anna Maria, per les teves filles, Dolors i Susanna, i tota la família. Segur que un dia ens retro­ba­rem tots ple­gats, al lloc on ens varen pro­me­tre en el cate­cisme, ja sigui al cel, o bé on Déu ens acu­lli.