Necrològiques

TOT RECORDANT

Stanley Kubrick, “un bastard amb talent”

Es compleixen 25 anys de la mort d’un dels més grans genis de la història del cinema

El geni més per­fec­ci­o­nista, maniàtic i obses­siu de la història del cinema, Stan­ley Kubrick, va morir just avui fa 25 anys. “És un cabró amb talent.” Així va resu­mir Kirk Dou­glas la seva relació amb el lle­gen­dari cine­asta, amb el qual va tre­ba­llar a Espar­tac i Camins de glòria.

Kubrick (1928, Nova York) va aca­bar emi­grant a la Gran Bre­ta­nya, país que va tro­bar menys incòmode que els EUA, sobre­tot lluny dels grans estu­dis de Hollywood, el camí invers que va fer un altre mes­tre del setè art, Alfred Hitch­cock. Entre una pel·lícula i la següent, a la recerca sem­pre de la per­fecció, es va pren­dre períodes de temps cada vegada més llargs. Els pro­duc­tors es des­es­pe­ra­ven per la seva aversió a pro­moure mediàtica­ment les seves pròpies pel·lícules. Això, amb tot, no li impe­dia colar-se a les sales per com­pro­var que les seves obres s’exhi­bien amb el for­mat cor­recte.

L’obsessió per con­tro­lar fins a l’últim detall també el va enfron­tar amb els escrip­tors o guio­nis­tes de les seves obres, ja que Kubrick sem­pre va tre­ba­llar a par­tir d’obres literàries ali­e­nes. Autors com Vla­di­mir Nabokov, Art­hur C. Clark i Step­hen King se les van tenir amb un direc­tor obse­si­o­nat a moure la càmera i els seus per­so­nat­ges i la nar­ra­tiva dels films com si fos­sin grans par­ti­des d’escacs can­vi­ant el sen­tit ori­gi­nal d’alguns dels lli­bres que va adap­tar.

El pri­mer llarg­me­tratge de Kubrick va ser Fear and desire (1953). L’experiència va ser tan traumàtica que la va fer des­a­parèixer de cir­cu­lació. Amb tot, el seu nom ja cir­cu­lava entre els pro­duc­tors de Hollywood com un pro­digi tècnic, fet que va demos­trar sobra­da­ment a Atra­ca­ment per­fecte (1956), un dels millors thri­llers de la dècada. Segui­da­ment va començar la seva relació d’amor i odi amb Kirk Dou­glas, pri­mer amb la monu­men­tal pel·lícula antibèl·lica Sen­ders de glòria (1957), que va ser pro­hi­bida a Espa­nya, i Espar­tac (1960), en què va relle­var el pres­tigiós Ant­hony Mann. Tot ple­gat va aca­bar com el rosari de l’aurora i Kubrick va començar a allu­nyar-se de les exigències de Hollywood per cen­trar-se en pel·lícules que real­ment mar­ca­rien la diferència i el con­ver­ti­rien en una lle­genda.

El pri­mer pas va ser la comèdia negra Dr. Stran­ge­love (1964), amb Peter Sellers des­en­ca­de­nat, una crítica tan àcida a la guerra freda que va ser acu­sat d’anti­a­me­ricà. Qua­tre anys més tard, va mar­car un monu­men­tal punt d’inflexió en la història del cinema amb la cab­dal 2001: una odis­sea de l’espai, una pel·lícula visu­al­ment acla­pa­ra­dora, oberta a múlti­ples lec­tu­res i que va com­por­tar una revo­lució en el ter­reny dels efec­tes espe­ci­als i va con­ver­tir la ciència-ficció per pri­mer cop en un gènere res­pec­tat intel·lec­tu­al­ment.

Poste­ri­or­ment va enca­de­nar tres obres mes­tres en gèneres dife­rents com La taronja mecànica, Barry Lin­don i El res­plen­dor, per molts la millor pel·lícula de ter­ror de la història. També va viat­jar al Viet­nam com altres dels seus con­tem­po­ra­nis amb Full metal jacket i va tan­car la seva car­rera amb la irre­gu­lar Eyes wide shut, tot i que tenia en car­tera altres pro­jec­tes que sem­bla­ven més atrac­tius, com Intel·ligència arti­fi­cial, pro­jecte que va dur a la rea­li­tat un dels seus grans admi­ra­dors, Ste­ven Spi­el­berg.

També es va que­dar amb les ganes de por­tar a la gran pan­ta­lla la vida de Napoleó, un dels seus per­so­nat­ges històrics pre­fe­rits.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia