Necrològiques

tot recordant

Truman Capote, de Palamós a l’eternitat

El genial escriptor nord-americà, mort fa 40 anys, va escriure ‘A sang freda’ a la Costa Brava

Tru­man Capote (1924-1984), pseudònim del novel·lista Tru­man Streck­fus Per­sons, ens va dei­xar fa just 40 anys. Cata­lu­nya és una part essen­cial de la seva història i, de pas­sada, de la lite­ra­tura uni­ver­sal. Aquí, a Palamós, hi va escriure bona part de la seva obra més relle­vant, A sang freda, un text pio­ner que es con­ti­nua estu­di­ant a totes les facul­tats de peri­o­disme. Ell mateix es va encar­re­gar de dir que havia inau­gu­rat un nou gènere, el peri­o­disme nar­ra­tiu o la novel·la de no-ficció. Sobre això encara hi ha dis­cus­si­ons entre els acadèmics, però un fet és indis­cu­ti­ble: que l’atroç matança d’una família de Kan­sas ha acom­pa­nyat durant sis dècades mili­ons de lec­tors arreu del món.

Capote va començar a inves­ti­gar el 1960 la matança de la família Clut­ter just després de l’hor­ri­ble succés, que va tenir lloc el 15 de novem­bre del 1959. Dos con­vic­tes en lli­ber­tat con­di­ci­o­nal, ence­gats per un botí que ni tan sols exis­tia, van assas­si­nar el pare, la mare i els dos fills en una llu­nyana granja al poble de Hol­comb.

En aquell remot poble de poc més de 200 habi­tants, va bus­car tes­ti­mo­nis i hi va par­lar. Va tor­nar a casa amb una car­peta plena d’apunts. Calia posar ordre a aquell mate­rial i tam­poc podia lliu­rar al seu edi­tor qual­se­vol cosa. Ja era un escrip­tor d’un pres­tigi enorme, amb èxits com ara Esmor­zar a Tif­frany’s, que s’havia con­ver­tit en una pel·lícula extra­or­dinària. A Nova York era una estre­lla con­tro­ver­tida i els seus ene­mics, que no eren pocs, espe­ra­ven amb delit un fracàs, fos el que fos.

El 26 d’abril del 1960 es va pre­sen­tar davant de l’hotel Trias de Palamós, en ple pas­seig Marítim. Els tes­ti­mo­nis diuen que ho va fer amb 25 male­tes, dos gos­sos, una gata i 4.000 folis d’ano­ta­ci­ons. Per al seu tras­llat a la Costa Brava, es va refiar de la reco­ma­nació d’un bon amic seu, el peri­o­dista Robert Ruark, que ja feia temps que s’havia ins­tal·lat a la platja des Monestrí (Calonge).

Josep Colo­mer i Anna Maria Kammüller, que regen­ta­ven l’icònic hotel, se’l van gua­nyar. L’escrip­tor s’hi va sen­tir tan bé que va fer estada a Palamós durant tres anys seguits men­tre inten­tava com­ple­tar la seva obra defi­ni­tiva. Durant aques­tes esta­des, va viure a la Catifa, a la platja des Monestrí i a cala Sanià.

Màrius Carol va recrear l’estada de l’escrip­tor a Palamós en la seva pre­mi­ada novel·la L’home dels pija­mes de seda. Algu­nes anècdo­tes que es recor­den en el lli­bre eren diver­ses obses­si­ons com ara escriure amb lla­pis de punta fina i, és clar, els pija­mes de seda. Amb el temps també s’ha sabut que el fas­ci­na­ven les sar­da­nes i que vol­tava, quan podia, per tota la Costa Brava. Palamós té la seva pròpia ruta literària dedi­cada a l’escrip­tor, però l’Ajun­ta­ment va come­tre l’atro­ci­tat d’ender­ro­car la petita casa de la Catifa on l’escrip­tor va viure durant un temps per fer-hi pisos.

A sang freda, de la qual Tísner va fer una for­mi­da­ble tra­ducció al català, és una novel·la que escrip­tors i peri­o­dis­tes d’arreu del món han aga­fat com a base per expli­car històries tèrbo­les basa­des sem­pre en casos reals. Car­les Porta, ara cone­gut pel seu tri­omf tele­vi­siu amb la sèrie Tor, va escriure el 2005 Tor, tretze cases i tres morts, amb el rere­fons que Capote va inau­gu­rar, o això va dir ell, amb la seva cone­guda novel·la. El 2013, Pep Coll, amb Dos taüts negres i dos de blancs, també va rei­vin­di­car la figura del lle­gen­dari escrip­tor de Nova Orle­ans. El pro­fes­sor argentí Roberto Herrsc­her, autor de Peri­o­dismo nar­ra­tivo. Cómo con­tar la rea­li­dad con las armas de la lite­ra­tura, va adme­tre en una entre­vista en aquest diari que mal­grat que tot­hom dona per fet que Capote va inau­gu­rar un nou gènere, el 1946 John Her­sey ja havia fet un relat lite­rari i periodístic a Hiros­hima.

La figura de Capote, en qual­se­vol cas, va molt més enllà d’aquesta dis­cussió. Va ser l’autor d’una de les fra­ses més icòniques de la cul­tura popu­lar moderna: “Viu ràpid, mor jove i deixa un bonic cadàver.” Són mítiques també les seves con­trovèrsies amb Gore Vidal, que ana­ven més enllà de la política, amb fra­ses enve­ri­na­des que s’envi­a­ven l’un a l’altre.

Abans de tri­om­far com a novel·lista amb la seva pri­mera novel·la, Other voi­ces, va tre­ba­llar fins i tot de ballarí en un vai­xell flu­vial. Quan ja era un dels per­so­nat­ges més cone­guts i polèmics del seu país, va aparèixer en el film Un cadàver per postres, de Robert Moore, al cos­tat d’estre­lles com Peter Sellers, David Niven i Peter Falk.

El 2005 el mala­gua­nyat Phi­lip Sey­mour Hoff­man va rebre l’Oscar al millor actor per la seva inter­pre­tació de Capote en la pel·lícula homònima en què s’explo­rava la relació de l’actor amb un dels assas­sins d’A sang freda, Perry Smith, al qual va entre­vis­tar en el cor­re­dor de la mort.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia