La música catalana perd El Petitet, el gitano que va portar la rumba al Liceu

Un dels grans mes­tres de la rumba cata­lana, el per­cus­si­o­nista, gui­tar­rista i com­po­si­tor Joan Ximénez Valentí (Bar­ce­lona, 1962), cone­gut sem­pre amb el nom d’El Peti­tet, va morir diven­dres als 62 anys. Va sal­tar a la fama sobre­tot quan es va pro­po­sar ser el pri­mer gitano que por­ta­ria la rumba al tea­tre del Liceu. Amb aquest objec­tiu va crear el 2015 l’Orques­tra Simfònica de Rumba del Raval, barri on havia nas­cut. Final­ment va pre­sen­tar el seu espec­ta­cle, Peti­tet i la seva Rumba Simfònica, en una dels grans tem­ples de l’òpera a Europa el 17 d’octu­bre del 2017.

El cone­gut cine­asta Car­les Bosch, autor de Bal­se­ros i Bici­cleta, cullera i poma, va que­dar fas­ci­nat pel pro­jecte i arran d’això va diri­gir un docu­men­tal sobre la vida d’El Peti­tet, Peti­tet (Rumba pa’ ti) el 2018, film que seria guar­do­nat als pre­mis Gaudí d’aquell any.

L’artista patia una malal­tia rara ano­me­nada miastènia i rebia trac­ta­ment a l’Hos­pi­tal de Sant Pau. Això li per­me­tia con­ti­nuar actu­ant i fent música, una passió que va here­tar del seu pare, Ramon Ximénez, el gitano colo­rao, que va ser un dels pri­mers pal­me­ros de Peret.

En el docu­men­tal de Bosch, Peti­tet par­lava pre­ci­sa­ment de la família, de com asso­lir allò que sem­bla impos­si­ble, de la fide­li­tat dels amics, i també llo­ava la rumba cata­lana com a part de la nos­tra cul­tura. El Peti­tet tenia totes les herències pos­si­bles, fins i tot la del Gato Pérez, de qui va ser com­po­nent de la seva banda, i de Los Amaya, amb els quals també va gra­var alguns àlbums i fa gires arreu de l’estat. L’esti­mació que sen­tia per la música cami­nava pel mateix camí que el seu arre­la­ment a la terra i la seva esti­mació a Bar­ce­lona.

Abans de morir la seva mare, li va pro­me­tre que algun dia retor­na­ria la rumba cata­lana a dalt de tot, en un dels esce­na­ris més impor­tants: el Gran Tea­tre del Liceu. Així, va reu­nir una vin­tena de gita­nos, i va tren­car totes les con­ven­ci­ons del gènere.

Des de petit havia vis­cut envol­tat de músics. De fet, Peret vivia pràcti­ca­ment davant la casse dels seus pares. D’ado­les­cent va començar a tocar i fer gires amb tota mena de grups. Amb 16 anys ja va sig­nar el seu pri­mer con­tracte dis­cogràfic i només la seva malal­tia va fre­nar la seva tra­jectòria com un dels músics més pro­me­te­dors de l’escena de la rumba. El 1991 va fun­dar el grup Rum­beat, espe­ci­a­lit­zat en adap­tar a la rumba cata­lana èxits de Mic­hael Jack­son, Bob Mar­ley i altres estre­lles.

Pel seu cone­gut espec­ta­cle al Liceu va comp­tar amb la col·labo­ració de grans noms de la música cata­lana, com Joan Albert Amargós, Chi­cu­elo, Car­les Bena­vent, Kit­flus, El Granaíno i Lucre­cia.

Un aspecte més des­co­ne­gut de la seva bio­gra­fia és que de nen va pro­ta­go­nit­zar un dels anun­cis més popu­lars de la cone­guda marca Noci­lla després que un publi­ci­tari se’l trobés al Raval tocant amb la seva gui­tarra pel car­rer.