Necrològiques

Sanitat

Mor Jordi Rius i Garriga, pioner i referent de la cardiologia catalana

Va fundar la Unitat Coronària de la Vall d’Hebron i va rebre la Creu de Sant Jordi el 2013

Un dels grans refe­rents de la car­di­o­lo­gia cata­lana i inter­na­ci­o­nal, el doc­tor Jordi Rius i Gar­riga (Moià), ha mort als 91 anys. El 2013 la Gene­ra­li­tat li va con­ce­dir la Creu de Sant Jordi per la seva tra­jectòria d’excel·lència en l’àmbit de salut. A banda de ser mem­bre de la Soci­e­tat Cata­lana de Car­di­o­lo­gia, va ser con­sul­tor del Con­so­lat dels Estats Units a Bar­ce­lona. El 1988 va for­mar part de l’equip mèdic que va aten­dre Sal­va­dor Dalí, quan el pin­tor va tenir una afecció bron­co­pul­mo­nar. Un dels seus grans col·legues i amics va ser en Valentí Fus­ter.

Als anys setanta va ser el fun­da­dor i el pri­mer direc­tor de la Uni­tat Coronària de la Vall d’Hebron i més enda­vant va tre­ba­llar, entre d’altres cen­tres, a la Clínica Quirón i al Cen­tre Mèdic Tek­non, del qual en va ser direc­tor del ser­vei de car­di­o­lo­gia del 1995 al 2009. En aquest cen­tre pri­vat van pas­sar per les seves mans pre­si­dents d’estat, direc­tius de l’Ibex 35 i grans artis­tes, escrip­tors, polítics i espor­tis­tes.

La seva tasca a la Vall d’Hebron va ser ingent. Va ater­rar-hi sense pràcti­ca­ment mit­jans. El pri­mer que va fer va ser usar per pri­mer cop al cen­tre xerin­gues i agu­lles d’un sol ús. Quan va mar­xar, va dei­xar una uni­tat amb 120 infer­me­res, 40 met­ges i 60 boxes. També va can­viar la filo­so­fia de la Uni­tat de Cures Inten­si­ves, allu­nyant-la dels soter­ra­nis i acos­tant-la als fami­li­ars dels paci­ents.

Rius es va lli­cen­ciar en medi­cina a la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona. Després, va viure un temps a Puerto Rico, d’on era la seva dona, però va fer bona part de la seva for­mació en grans hos­pi­tals dels Estats Units, com el Jack­son Memo­rial, on va ser cap de sala, i el Geor­ge­town Medi­cal Cen­ter a Was­hing­ton.

Tenia la naci­o­na­li­tat dels EUA i just abans de tor­nar a Cata­lu­nya (1967) havia rebut una tru­cada del Pentàgon recor­dant-li que estava allis­tat per anar al Viet­nam. Se’n va esca­po­lir per una llei que per­me­tia els ciu­ta­dans que havien fet el ser­vei mili­tar en un altre país que­dar exempts d’entrar a l’exèrcit, però aquell ensurt no li va treure mai ningú. Una de les seves raons per tor­nar a Cata­lu­nya va ser l’edu­cació de les seves filles.

Als anys noranta va ser pre­si­dent de la Fun­dació Cata­lana de Car­di­o­lo­gia per a la Pre­venció de la Malal­tia Coronària (ACARD) i al mateix temps va for­mar part d’algu­nes de les enti­tats inter­na­ci­o­nals més pres­ti­gi­o­ses del ram, com la soci­e­tat euro­pea de car­di­o­lo­gia, l’acadèmia de ciència mèdica de Nova York o l’asso­ci­ació ame­ri­cana de ciències.

Rius por­tava la medi­cina als seus gens. El seu pare, el seu prin­ci­pal refe­rent, havia estat metge rural a Moià. La seva filla, Teresa Rius, també ha con­ti­nuat el camí de la medi­cina i la car­di­o­lo­gia. Els que el van conèixer el van con­si­de­rar sem­pre un home exi­gent, autocrític, addicte al tre­ball i tot un refe­rent. Amb tot, la seva gran pri­o­ri­tat sem­pre va ser la seva família.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia