A reveure, Conxita Besalú

El passat 1 de gener l’estimada Conxita Besalú Costa feia 93 anys. Estava contenta d’haver nascut aquesta data. Uns dies abans s’havia començat a trobar malament, amb dolors que malauradament la van portar a un desenllaç galopant. Tot i l’edat, havia treballat moltíssim amb el seu marit per tirar la família endavant i mai va perdre les ganes de viure. Va voler estar a casa sola amb la voluntat de sortir cada dia a fer el seu recorregut i els caps de setmana anar a missa a les Germanes dels Pobres. Era una persona de molta fe.

Amb la Conxita i la seva família érem més que amics. El seu marit era en Pere Lladó, cambrer que va treballar tants anys amb nosaltres que va servir un munt de banquets. Tenien tres filles i l’últim va ser un noi que el seu pare va portar un temps a treballar amb nosaltres.

La vida és néixer i morir i la Conxita va viure el traspàs del seu marit, en Pere, i del seu fill, de la malaltia de moda, en la flor de la joventut. Va necessitar tractament quan va veure que morien també dos gendres, en Jaume Font, gastrònom, i en Japet, flequer tan reconegut a Banyoles.

Després del dia 1 parlàvem cada dia, segons les forces que teníem a les mans, per mòbil. Em va tirar petons. Volia marxar. Tenia la necessitat de trobar-se amb qui tant l’estimava. Les seves filles han tingut sempre cura d’ella. No l’han deixat mai sola. Va haver d’estar ingressada quatre dies a Santa Caterina, on el dia 8 va entrar a la casa del pare amb molta pau.

Conxita, no saps el que m’ha costat escriure aquestes línies. Amb qui parlaré ara cada nit perquè em digui quant m’estimava.

Li van dir adeu amb una entranyable cerimònia.

A reveure, Conxita. Mai l’oblidaré.

Descansi en pau.

(*)