«Ens cal un projecte de futur»

El pro­jecte no s'ha pogut com­ple­tar bàsica­ment per dues raons: s'ha fet amb fons estric­ta­ment muni­ci­pals i això ha obli­gat a dila­tar-lo molt en el temps; de fet no es va con­cloure fins fa una desena d'anys, quan es va inau­gu­rar la sala de la Tran­sició. El segon ele­ment que va alte­rar la con­creció del pro­jecte tal com estava ela­bo­rat va ser la ins­tal·lació de l'arxiu muni­ci­pal en aquest mateix edi­fici. L'arxiu i el museu van haver de com­par­tir un edi­fici que a pri­ori sem­blava gran però que a la hora de la veri­tat s'ha vist que resul­tava petit per al museu.

Com un museu trans­ver­sal, ja que la història de la ciu­tat és trans­ver­sal. Aquí tenim des d'un apa­rell de ràdio fins a un assor­ti­dor de gaso­lina pas­sant per una nota­ble col·lecció d'art con­tem­po­rani fruit d'una política de com­pen­sa­ci­ons per les expo­si­ci­ons que s'orga­nit­za­ven de l'Ajun­ta­ment.

Anar ampli­ant l'expo­sició per­ma­nent, expli­cant de la manera més ente­ne­dora pos­si­ble la història de la ciu­tat des de la fun­dació fins al 79 i, paral·lela­ment, hem tre­ba­llat amb les expo­si­ci­ons tem­po­rals, que és al que s'ha dedi­cat aquest museu amb més inten­si­tat. Les tem­po­rals aju­den a apro­fun­dir el conei­xe­ment de la història de la ciu­tat, en temps i espais aco­tats (rius, ponts, aiguats,..). Repre­sen­ten un esforç d'inves­ti­gació impor­tant. A part, hi ha sales com la Cis­terna o la Car­bo­nera on es fan expo­si­ci­ons de petit for­mat.

Hem aca­bat l'expo­sició de Mont­sal­vatge, que, de fet, és iti­ne­rant (hem aco­llit força expo­si­ci­ons iti­ne­rants) i ara ence­tem un pro­jecte ambiciós que s'ini­cia aquest any per fires amb la Parva Gerunda, una expo­sició sobre la Girona romana, la pri­mera d'un cicle de qua­tre expo­si­ci­ons que vol fer una repas­sada a tota la història de la ciu­tat des de la fun­dació fins al 2000. És un intent de posar al dia els conei­xe­ment de cada època amb la idea que cada expo­sició tin­gui el seu lli­bre (ara ja estem pre­pa­rant la de medi­e­val, lla­vors farem la Girona moderna, XVII i XVIII, i la con­tem­porània, XIX i XX). Al final del cicle, el 2015, tin­drem un lli­bre posat al dia sobre el tema.

Estic dis­se­nyant un pla direc­tor sobre el que penso que ha de ser aquest museu en els pro­pers 25 anys. Plan­teja la reno­vació total del museu tant des de la pers­pec­tiva del mis­satge com de la forma de trans­me­tre'l. Com que encara no se sap si l'arxiu muni­ci­pal mar­xarà o no, jo incloc en el pla direc­tor la presència de l'arxiu aquí i la neces­si­tat de recom­pon­dre alguns espais d'uns i altres. Cal raci­o­na­lit­zar-ho ani­ve­llant les dife­rents plan­tes per millo­rar l'acces­si­bi­li­tat. També ens per­me­tria fer un iti­ne­rari molt més cohe­rent de visita al museu i l'arxiu podria tenir els seus fons més ben col·locats. És impor­tant tenir un pro­jecte clar per d'aquí a 25 anys, el mateix que neces­sita la ciu­tat i que a hores d'ara no tenim.