A la nostra mare, Enriqueta

Si la paraula fes obli­dar la tris­tesa, si la llàgrima ofegués el sen­ti­ment, si l’abraçada omplís de for­ta­lesa, l’home ho podria tot huma­na­ment.

Per això, avui que la pena ens acla­para, perquè la mort ens ha arren­cat un tros de cor, s’ha empor­tat a la nos­tra mare i no tro­bem res al món que curi aquesta bui­dor.

Ara alçarem la mirada per ima­gi­nar-te arri­bant al cel, i quan hi arri­bis, fes-los una abraçada ben forta, al papa i en Toni, que allà t’estan espe­rant.

Tro­ba­rem a fal­tar el teu som­riure, la teva incan­sa­ble ener­gia, l’ale­gria que tenies quan balla­ves sar­da­nes, la teva for­ta­lesa per afron­tar els entre­bancs que has tin­gut al llarg d’aquesta vida, l’espe­rit de lluita cons­tant, les parau­les d’ànim per tirar enda­vant.

T’esti­mem molt, mare.