Necrològiques

Societat

Mor Àngels Martínez i Castells, exdiputada i històrica defensora de la sanitat pública

En una mediàtica escena va retirar les banderes espanyoles dels escons del PP el 7 d’octubre 2017

L’exdi­pu­tada al Par­la­ment Àngels Martínez i Cas­tells (Mollet del Vallès, 1948), històrica acti­vista social de l’esquerra cata­lana, va morir ahir diu­menge als 76 anys. Va ser repre­sen­tant de la coa­lició Cata­lu­nya Sí que es Pot del 2015 al 2017 com a mem­bre de Podem. Com havia fet en tota la seva tra­jectòria social va des­ta­car en els seus dos anys de repre­sen­tant política per la defensa dels ser­veis públics i la igual­tat.

El seu rol va ser un dels més mediàtics d’aquells anys. Es va enfron­tar al líder de la coa­lició –Joan Cos­cu­bi­ela– en ple procés ja que aquest no volia donar suport a la pro­cla­mació de la república i a la con­vo­catòria del referèndum uni­la­te­ral. Va tren­car la dis­ci­plina de vot per donar suport a una esmena de la CUP per dotar de pro­visió pres­su­postària un referèndum uni­la­te­ral. Va aca­bar aban­do­nant Podem. Poste­ri­or­ment es va inte­grar en algu­nes de les prin­ci­pals asso­ci­a­ci­ons sobi­ra­nis­tes. El 2018 va ser nomi­nada als pre­mis Repu­bli­cans de l’Any que va lliu­rar el set­ma­nari La República.

En els seus pri­mers anys de tra­jectòria política havia estat, des del PSUC, una de les fun­da­do­res de l’Assem­blea de Cata­lu­nya i la pri­mera dona can­di­data d’EUiA (1999) a les elec­ci­ons al Par­la­ment Euro­peu.

En la seva ves­sant d’acti­vista per a la sani­tat pública va ser mem­bre de la Comissió Pro­mo­tora de la Ini­ci­a­tiva Legis­la­tiva Popu­lar per a l’atenció de la fibromiàlgia, que va acon­se­guir por­tar una ILP al Par­la­ment (140.000 sig­na­tu­res) i can­viar la legis­lació. També va fun­dar i pre­si­dir Dem­peus per a la Salut Pública, asso­ci­ació des de la qual va llui­tar con­tra la pri­va­tit­zació de molts ser­veis de la sani­tat pública.

La seva imatge més mediàtica, amb tot, la va pro­ta­go­nit­zar quan va reti­rar una de les ban­de­res espa­nyo­les que havien dei­xat dipu­tats del PP als seus escons en un dels polèmics debats de l’octu­bre del 2017. Al mateix temps, sem­pre va ser una figura activa en movi­ments soci­als, com el 15-M. També és va impli­car en la lluita con­tra les reta­lla­des durant el govern d’Artur Mas.

Era doc­tora en Ciències Econòmiques per la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona i la seva tra­jectòria política la va començar en la lluita con­tra el fran­quisme a les files de l’històric PSUC l’any 1968 però també va for­mar part d’orga­nit­za­ci­ons com el Par­tit Comu­nista de Cata­lu­nya, CCOO de Cata­lu­nya, Esquerra Unida i Alter­na­tiva i Podem, on va ser també una figura clau en la ja des­a­pa­re­guda coa­lició de Cata­lu­nya Sí que es Pot.

En aquell famós ple del 7 d’octu­bre de 2017 es va con­ver­tir en la diana de la dreta mediàtica espa­nyola quan va reti­rar les ban­de­res espa­nyo­les dels escons dels dipu­tats del PP, que jun­ta­ment amb els par­la­men­ta­ris de Ciu­ta­dans havien aban­do­nat l’hemi­ci­cle en pro­testa per l’apro­vació de la Llei de tran­si­to­ri­e­tat jurídica i fun­da­ci­o­nal de la República, després sus­pesa pel Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal i que mai va entrar en vigor.

En aquells mesos, a les files de Cata­lu­nya Sí que es Pot, va man­te­nir posi­ci­ons a favor de la pro­cla­mació de la República i de la inde­pendència con­tra l’opinió expres­sada per Cos­cu­bi­ela, que es va con­ver­tir en un dels herois de la dreta espa­nyola pels seus postu­lats a favor del règim i con­tra el referèndum.

El novem­bre del 2017, Martínez va anun­ciar que aban­do­nava Podem després que el secre­tari gene­ral a Cata­lu­nya, Albano Dante Fachín, també pre­sentés la seva dimissió. Va ser mem­bre del Con­sell per la República i del Fòrum Cívic Cons­ti­tu­ent. Va cri­ti­car el líder espa­nyol del par­tit, Pablo Igle­sias, per haver-se ple­gat a les ins­ti­tu­ci­ons espa­nyo­les, sobre­tot a la monar­quia., En una entre­vista publi­cada en aquest diari el 23 d’agost del 2020 lamen­tava que només es recordés un aspecte de la seva tra­jectòria: “De vega­des la gent es pensa que jo soc només aque­lla senyora que retira ban­de­res.” Martínez va publi­car més d’una vin­tena de lli­bres sobre eco­no­mia, salut pública, immi­gració i ciu­ta­da­nia. Aquell dia recor­dava la legis­la­tura del referèndum i la pro­cla­mació durant set segons de la República: “ Hi va haver moments bri­llants de valen­tia, s’hi estigués o no d’acord, perquè jo no vaig estar per exem­ple d’acord ni de bon tros amb mol­tes de les coses que es van pro­po­sar, però es van saber pro­po­sar i es va tenir valen­tia per tirar enda­vant, i, sobre­tot, es va acon­se­guir una cosa que difícil­ment el Par­la­ment de Cata­lu­nya acon­se­gueix, que és una comunió amb la gent, encara que es va esber­lar el dia de la República ins­tantània, de cadu­ci­tat immi­nent. La nos­tra força està en el fet que recor­dem que som 1 i 3 d’octu­bre.”

El 25 de març del 2017, en una altra entre­vista en aquest diari, ja va avançar que vota­ria en un referèndum uni­la­te­ral. En les elec­ci­ons euro­pees del 2019 se la va veure donant suport a la can­di­da­tura Junts per Cata­lu­nya-Lliu­res per Europa de Car­les Puig­de­mont. Va mati­sar que sobre­tot donava suport Carla Pon­satí, bona amiga seva.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia