societat
Ricard Lobo, referent de l’Església combativa i històric lluitador antifranquista
Monjo de Montserrat, va ser un dels fundadors de l’Assemblea de Catalunya el 1971
L’històric escriptor, professor, polític i editor Ricard Lobo i Gil (Barcelona, 1936) va morir divendres. Tenia 88 anys i un currículum difícil d’igualar fins i tot pels seus companys de generació més actius. Doctorat en l’especialitat de ciències morals de teologia per la Universitat del Laterà de Roma, va ser monjo al monestir de Montserrat–on va fer de secretari d’Aureli Maria Escarré– i al monestir de Sant Miquel de Cuixà.
Va dedicar gran part de la seva vida a la lluita antifranquista i va ser un dels membres fundadors de l’Assemblea de Catalunya el 1971. Més endavant es va adherir a la Crida a la Solidaritat en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalana. A Sant Miquel de Cuixà, quan va exercir de monjo, va rebre exiliats que eren perseguits a Catalunya i que van trobar refugi a la Catalunya del Nord.
El 1970, arran del Concili Vaticà II, va crear juntament amb Jaume Rodri, Josep Dalmau, Joana Vilamur i d’altres la Comissió de Serves de Comunitat de Base, una organització fora de les comunitats religioses oficials. Va ser un dels grans representants de l’Església combativa d’aquells anys. Posteriorment quedaria desencantat del camí que seguiria el Vaticà.
El 1973 va ser un dels 113 detinguts el 28 d’octubre a la parròquia de la Maria Mitjancera per protestes contra la dictadura. Van ser acusats de “reunió no pacífica” i es va dictar presó incondicional. En el cas de Lobo, la multa va ser de 200.000 pessetes. La seva condició de monjo el va salvar d’entrar a la presó. La situació dels detinguts va provocar una onada de solidaritat que va començar amb la condemna pública que va fer el cardenal Jubany de la situació dels detinguts, unes paraules a les quals es va afegir Jaume Camprodon, bisbe de Girona. El Col·legi d’Advocats de Barcelona també va protestar, així com els diferents activistes contra el règim que hi havia en aquells moments a Catalunya.
Encara durant la dictadura va deixar de ser mossèn, es va casar i va dedicar-se sobretot a l’activisme nacional i polític. En aquest sentit va ser un dels grans referents intel·lectuals d’aquells anys per la seva formació universitària. A la Universitat de Barcelona es va llicenciar en filosofia i dret.
El 1978 el llavors president de la Generalitat, Josep Tarradellas, el va nomenar director del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), càrrec que va ocupar més de 27 anys. El 1980 Jordi Pujol el va ratificar i es va mantenir en el càrrec fins al 2006. Va modernitzar el Diari Oficial i va impulsar diferents col·leccions del govern.
El 1981 es va adherir a la Crida a la Solidaritat en defensa de la llengua, la cultura i la nació; va ser membre fundador del Club Arnau de Vilanova i del Consell de Sobirania i Justícia. També va tenir un rol determinant en la creació del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (Ciemen), fundació no governamental creada el 1974 pel seu bon amic Aureli Argemí i Roca, que també va ser monjo a Montserrat i secretari d’Aureli Maria Escarré i Jané.
El 2011 va donar suport a l’Assemblea Nacional Catalana en un acte de commemoració del 40è aniversari de l’Assemblea de Catalunya.
Lobo va rebre la medalla al treball President Macià l’any 2005 i el 2007 se li va atorgar el premi Serra i Moret de civisme per la seva obra Ciutadans del món. Per un civisme de la globalitat. El 1971 també havia rebut el premi d’assaig Ciutat de Barcelona.
La seva trajectòria i la defensa de la nació catalana no han passat desapercebudes per alguns polítics i activistes catalans. Així, l’expresident de la Generalitat Pere Aragonès ha remarcat a les seves xarxes socials la tasca de Lobo: “Va ser un exemple de compromís i valors.” “Va treballar –hi ha afegit– incansablement per un país més just, més fort i més lliure.” Jordi Sànchez, que va ser company de Lobo en la Crida per la Solidaritat, també ha volgut recordar la seva figura: “Home ètic, de valors socials i un patriota. Una generació que va marxant. Ricard Lobo, gràcies per tant”, ha escrit a la xarxa X. També ha tingut paraules de record per l’antic monjo l’antiga presidenta del Parlament Laura Borràs.
Entre les seves obres destaquen la Petita història de Ramon Llull, “el fantàstic”, il·lustrat per Pilarín Bayés (Barcelona, Mediterrània, 2006); Petita història de Llívia (Mediterrània, 2006); Petita història d’Arnau de Vilanova (1999); Això és la Generalitat, i Sagrada Família: la façana de ponent.
Aquest dimarts tindrà lloc la vetlla, a dos quarts de deu del matí al tanatori de Sant Gervasi de Barcelona, i posteriorment se celebrarà la cerimònia de comiat (a dos quarts de dues).