Claude Jarman Jr., la jove estrella protagonista d’‘El despertar’

Dol en el món del cinema. L’actor nord-americà Claude Jarman Jr., conegut per protagonitzar quan era un nen la pel·lícula El despertar (1946), va morir diumenge passat a casa seva, a Kentfield (Califòrnia), a l’edat de 90 anys, segons recull The Hollywood Reporter.

Nascut el 27 de setembre del 1934, era fill d’un comptable al servei d’una companyia ferroviària. El dia de Sant Valentí del 1945, quan tenia deu anys, el director de cinema Clarence Brown va anar a l’escola on estudiava a la recerca de nens per a la pel·lícula El despertar i va trobar en Jarman el Jody Baxter perfecte. Uns dies després, li van comunicar que havia de marxar cap a Hollywood. D’aquesta manera, sent només un nen ja es trobava compartint set amb Gregory Peck, Jane Wyman i un petit cérvol orfe que el va acompanyar en moltes escenes. De fet, per promocionar la pel·lícula, Jarman va passejar el cérvol per la Cinquena Avinguda de Nova York amb una corretja, un moment que va descriure com a “surrealista”. Gràcies al seu paper al film, als Oscar del 1947 va rebre el premi juvenil de l’Acadèmia de mans de Shirley Temple, un dels seus ídols de la infància. Més endavant, durant els seus anys a Metro-Goldwyn-Mayer, va compartir aula amb futurs gegants de Hollywood com Elizabeth Taylor, Natalie Wood i Dean Stockwell, i també va aparèixer en pel·lícules com Nueva alborada (1947).

Més endavant, el 1950, va formar part de l’equip de tot un clàssic del cinema: Río Grande (1950). Allà, va donar vida a un soldat de la Unió al costat del mateix John Wayne. Després d’aquest rodatge, va decidir tornar a Nashville per acabar la secundària i va deixar temporalment el món de l’espectacle. Tot i així, va aparèixer a la gran pantalla a Los escoltas (1952) i Los forasteros (1952), mentre completava la seva llicenciatura a la Universitat Vanderbilt.

El 1963 es va mudar a San Francisco per treballar en una companyia d’assegurances que cobria productores. Va ser aquí on va trobar la seva veritable vocació: el cinema des d’una nova perspectiva. Del 1965 al 1980, va dirigir el Festival Internacional de Cinema de San Francisco i el va convertir en un esdeveniment de prestigi. A la dècada dels setanta, va produir un documental sobre el promotor musical Bill Graham i va actuar per última vegada a la minisèrie Centennial (1978-79). El seu llibre My life and the final days of Hollywood (2018) és un relat íntim d’una època daurada del cinema. L’any següent, el 2019, va rebre el premi George Gund III Craft of Cinema, un reconeixement a la seva contribució a l’art cinematogràfic.