Cultura
Adeu a Garth Hudson, l’últim membre viu dels llegendaris The Band
Virtuós dels teclats i els instruments de vent, va acompanyar Dylan als anys seixanta
Dol en el món del rock clàssic. El músic canadenc Garth Hudson (Ontario, 1937), component del grup The Band, va morir ahir als 87 anys en un lloc prou simbòlic, Woodstock.
Era l’últim membre del mític grup que quedava en vida. Rick Danko (1942-1999), Levon Helm (1940-2012), Richard Manuel (1942-1986) i el líder Robbie Robertson (1943-2023) eren els altres músics que van fer el salt a la fama als anys seixanta, primer, com a grup d’acompanyament de Bob Dylan i posteriorment gràcies als seus propis treballs i a un concert que forma part de la mística del rock, The last waltz, que va ser gravat per a la posteritat per Martin Scorsese (1976).
Hudson, l’únic amb estudis musicals del grup, era tot un virtuós, i així va ser reconegut per la crítica dels anys setanta. A banda dels teclats, podia tocar qualsevol altre instrument de vent. Amb tot, va trobar el seu propi so gràcies a l’orgue Lowrey, un instrument arcaic que va convertir en una peça clau en el so del grup. Una de les seves introduccions més recordades és la d’una de les cançons clàssiques de The Band Chest fever.
Hudson se’n va anar de gira amb Bob Dylan entre el 1965 i el 1966, una de les més revolucionàries que es recorden ja que el cantautor de Nova York va endollar per primer cop una guitarra elèctrica en un escenari. El canadenc també va intervenir en un disc d’estudi de Dylan, Planet waves (1974), en què també hi van participar els seus companys de The Band.
Un cop es va dissoldre el seu grup, el 1977, va començar la seva pròpia trajectòria en solitari però sobretot va convertir-se en un dels músics de sessió més sol·licitats de la indústria musical. Va tocar en àlbums de J.J. Cole, Eric Clapton, Leonard Cohen, Crosby, Stills and Nash, Neil Diamond, Marianne Faithfull, Nora Jones, Van Morrison, Ringo Star, i fins i tot amb els Gipsy Kings.
El 1988 va participar amb els seus antics companys en el conegut concert que va organitzar Roger Waters (Pink Floyd) a Berlín després de la caiguda del mur. Quan va fer 75 anys (2012) va rebre el premi a la seva trajectòria en els premis musicals de Londres