Ricard Viladesau, el príncep de la tenora

Avui fa exactament 20 anys que ens va deixar Ricard Viladesau i Caner, un músic i compositor català conegut especialment per les seves sardanes i havaneres. Considerat per molts un dels millors instrumentistes de tenora de Catalunya, va ser solista de diverses cobles fins que va entrar a La Principal de la Bisbal.

Viladesau va néixer al municipi empordanès de Calonge i Sant Antoni el 18 de gener del 1918. Quan tenia set anys, va entrar a formar part del cor de l’església de Sant Martí del poble, lloc on va aprendre música amb els bardissencs Josep Gumà, Josep Mercader (taper i músic de cornetí) i Rafael Colom (fuster i músic). Més endavant, amb dotze anys, va començar a tocar el flabiol, i als catorze la tenora, a la cobla La Principal de Calonge, d’on va passar a la cobla orquestra Guíxols de Sant Feliu (1934-1936). Durant aquesta època, a més, també va rebre lliçons musicals del tenora Josep Coll a Cassà de la Selva. A continuació, va entrar a la cobla de l’Antiga Principal de la Bisbal, fins que va esclatar la Guerra Civil. En aquell moment, va decidir incorporar-se a una banda de música de la CNT. Quan es va acabar el conflicte bèl·lic Viladesau es trobava a Ciudad Real. Quan va tornar de la guerra, es va incorporar a La Principal de Palafrugell, tot i que va ser per poc temps: el servei militar el va tornar a cridar i el va portar, primer, a Galícia, i després, a Girona, on tocava a la banda de la 42a divisió. Després d’una curta estada a la cobla L’As d’Anglès, va ser un dels fundadors de la cobla orquestra Caravana, que es va impulsar entre el 1942 i el 1949.

Més endavant, la baixa de Ferran Rigau el 1950 va propiciar que Viladesau s’incorporés a La Principal de la Bisbal, dirigida en aquell temps per Conrad Saló. En aquesta cobla, va ser el solista indiscutit de la tenora, en un moment en què també va coincidir amb el Moreno (Josep Puig) al fiscorn i Àngel Pont al tible. Quan la Bisbal tenia formació d’orquestra, Viladesau hi tocava el saxòfon, la viola i el violí. En aquell moment, era considerat el millor tenora de tot Catalunya. A més, era l’únic capaç d’interpretar determinades obligades de tenora, com ara la seva pròpia composició Sa Roncadora. Trenta anys després de la seva incorporació, després de l’actuació de carnaval del 1970, va decidir marxar de la cobla de manera sobtada.

D’aquesta manera, va traslladar-se a viure a Barcelona, on va entrar a formar part de l’Orquestra Simfònica Ciutat de Barcelona, de la mà d’Antoni Ros-Marbà, com a viola titular i tenora ocasional. En aquest grup musical s’hi va estar fins a la seva jubilació, al cap de quinze anys. Tot i així, va continuar impartint a la seva nova ciutat les classes de tenora i tible que havia començat a fer a la Bisbal i a Girona. En total, va arribar a tenir més de dos-cents alumnes. Aquestes classes magistrals les va complementar, a més, amb la publicació del Mètode per a tenora.

Viladesau és un dels compositors més interessants en la història de la sardana. Al llarg de la seva vida, va compondre més de dos centenars de peces que encara avui dia són interpretades, ballades i cantades per cobles i dansaires d’arreu de Catalunya. Algunes de gran èxit són Arenys de Munt, Colometa, Girona 1908, A en Pep de la tenora, Alt Empordà, Jordi, Sant Pere de Galligants o Niu d’amor. De fet, hi ha una seixantena de les seves cançons que són obligades per a un o altre instrument de la cobla. També va obtenir un gran ressò amb la seva sardana Girona m’enamora, tant en la versió cantada com en la que és purament instrumental. A banda de la sardana, la seva obra compositora va comprendre un gran nombre d’havaneres, ballables (boleros, valsets, fox), i fins i tot cançons de bressol. Entre els intèrprets que les van divulgar, es poden destacar les versions que Jorge Sepúlveda i Bonet de San Pedro van fer d’Enamorado del mar, Gondolero de amor i El mar y tú.

El reconegut músic català Pau Casals, quan era a l’exili, va tenir oportunitat de sentir La Principal de la Bisbal en diverses ocasions. Segons explicava Viladesau, “un dia tocàvem al Palmarium de Perpinyà, ens va venir a escoltar i li vam demanar que ens enviés algunes fotografies. A mi me’n va enviar una que guardo molt ben guardada amb la dedicatòria «A Ricard Viladesau, príncep de la tenora, amb l’afecte i admiració de Pau Casals». Això és un passaport mundial, a mi em va arribar a l’ànima”. En aquest sentit, un altre reconeixement han estat les sardanes que altres compositors han dedicat a Viladesau, com ara Palamós a Ricard Viladesau, de Jordi Paulí, i Adéu, amic Ricard, de Joan Lluís Moraleda.

Finalment, va passar els últims anys a Llafranc. Va morir als 87 anys el 26 gener del 2005 a causa d’una afecció cardíaca a la clínica Sant Jordi de Barcelona, on havia estat ingressat deu dies abans.

Entre els diversos reconeixements que va rebre al llarg de la seva trajectòria professional, es pot destacar el carrer dedicat que té a Girona, així com els de Palafrugell, Mont-ras i Platja d’Aro. L’any 1991 la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi. Un any abans, va ser reconegut amb la medalla al mèrit sardanista i l’Ajuntament de Calonge el va nomenar “fill predilecte” el 2000. Mesos abans de morir, Viladesau va donar diversos instruments i altres objectes propietat seva a l’Ajuntament de Girona, que els va exposar a la Sala de la Sardana del Museu d’Història de Girona. Posteriorment, i ja traspassat el compositor, la seva vídua va donar part del seu arxiu documental a l’Ajuntament de Calonge. El fons comprenia documents personals i partitures manuscrites del finat, que actualment custodia el Museu de la Mediterrània, juntament amb el fons de la cobla-orquestra Caravana. De fet, l’any 2018, en el centenari del seu naixement, el Museu de la Mediterrània va fer una exposició titulada Viladesau. El príncep de la tenora, que reunia per primer cop tant els objectes personals donats a Girona com el fons familiar.

Des del 2000, té lloc a Palamós el Concert de Sardanes de la Costa Brava. En l’edició del 2006 es va retre un homenatge a Viladesau i, des d’aquell moment, es va decidir titular l’esdeveniment Concert de Sardanes de la Costa Brava - Memorial Ricard Viladesau.