Mor Fermí Marimon, pioner del cinema experimental

L’històric director, productor i exhibidor del Prat de Llobregat Fermí Marimon i Marimon (1932), fill predilecte de la ciutat des del 2017, va morir ahir als 92 anys, segons ha confirmat l’Ajuntament del municipi a les seves xarxes socials. Va ser el productor del primer film animat de ciència-ficció en català, Peraustrínia 2004 (1990) i va fundar l’històric Cine Capri (1967) a la seva vila.

Els seus pares eren vaquers i comerciants però van decidir canviar de negoci i després de la guerra van edificar al Prat el cinema Monmari. D’aquí venia la passió de Marimon pel setè art, que en obrir el Capri des del primer moment va fer sessions de cinema amateur i de cineclub, a banda d’estrenar les joies de Hollywood. Era una sala a contracorrent, competint contra les multisales. “Les grans estrenes requereixen una gran pantalla. Si es projecten en pantalles petites no és el mateix. El cinema és espectacle, i l’espectacle requereix unes condicions ideals, que són les de les sales tradicionals”, va explicar Marimon en una entrevista a El Punt Avui el 2018.

Va començar a implicar-se en el cinema d’autor quan es va incorporar en el moviment impulsat per Jordi Bringué a l’Agrupació Artístico-Literaria Cervantes. Va debutar com a director el 1956 amb el curtmetratge Ballet Burlón, filmat en 16 mm, i en el qual també feia d’actor. És considerat de forma unànime un clàssic en la història del cinema experimental català. Va ser premiat amb la medalla de plata del concurs del Centre Excursionista de Catalunya. El 1961, amb més mitjans, el va tornar a filmar, aquest cop en 35 mm, i va participar en els festivals de Canes i de Bèrgam. Va ser seleccionat pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona entre les 40 obres audiovisuals més rellevants del cinema experimentals.

Als anys seixanta i setanta va produir i realitzar desenes de curtmetratges, molts en català, entre els quals destaquen Okay mercurio, Pel camí de Proust, Darrera la porta, Un paraíso perdido, Els titllets i Flashamlet. També va rodar espots d’imimatge real i d’animació destinats al cinema i la televisió. Va aplegar un col·lectiu de cineastes amateurs del Prat per filmar L’exhibidor (1978), que explica les peripècies d’un aspirant a empresari de cinema basat en la seva pròpia experiència personal. El Cine Capri va servir d’exenari per a la pel·lícula de Ventura Pons Anita no perd el tren (2000) i per la sèrie de TV3 El cor de la ciutat.

Marimon també va escriure la història del cinema al prat de Llobregat i va publicar l’assaig Quan vam fer la Gilda (2000), sobre la impacte que va causar el film Gilda (1946) en la societat del moment. El 2010 va ser nomenat Membre d’Honor de l’Acadèmia de Cinema de Catalunya i el 2012 va rebre el premi en l’àmbit de la comunicació de la Fundació Paco Candel. L’Ajuntament el va nomenar Fill Predilecte el 2017 coincidint amb els 50 anys del Cine Capri.