cultura
Adeu a Carme Meix i Fuster, reconeguda escriptora de Gandesa
Novel·lista i poetessa, va ser premiada el 2019 per Òmnium eper la seva brillant trajectòria
L’escriptora, filòloga i professora Carme Meix i Fuster (Gandesa, 1937) va morir diumenge a Barcelona als 87 anys. Antiga col·laboradora de l’Avui i La Veu de l’Ebre, entre d’altres mitjans, Òmnium Terres de L’Ebre la va guardonar el 2019 per la seva trajectòria amb el Premi Neus Gràcia. Va fer de professora de llengua i literatura catalana a Santa Coloma de Gramenet i Barcelona. En la seva vessant d’escriptora combinava tant la narrativa com la poesia.
Tot i que havia viscut a Barcelona no va oblidar mai les seves arreles i molta de la seva obra va portar una petjada ebrenca. Ho ha reconegut la biblioteca del municipi en un missatge a les xarxes socials: “Ha donat veu a la història, la memòria i l’essència de Gandesa i la comarca, amb una sensibilitat i autenticitat que la van convertir en la principal autora del nostre territori. La seva obra i el seu llegat perduraran en la nostra literatura i en la memòria de tots els qui l’hem llegit
La primera publicació de Meix va ser el recull de poemes Palau d’absències (1991), que va rebre el premi Caterina Albert i un reconeixement de l’Institut Català de les Dones. Va ser també una apassionada de la novel·la històrica. En destaca la trilogia que va començar amb La dansada (1993), ambientada a les Terres de l’Ebre, seguida pel Crit de l’esparver (1996) –premi Universitat de Lleida de novel·la històrica– i completada amb Paisatge amb boira (1998), situada a l’Empordà.
Va participar en diferents reculls de poesies d’autors de les Terres de l’Ebre. El 2004 va ser guardonada amb el premi Vila d’Ascó pel recull de relats Cercles, publicats per Cossetània. El 2007, amb setanta anys, va publicar una de les seves obres més rodones, Collita de foc, premiada també a Ascó. En l’obra narrava les dures condicions de vida dels pagesos a finals del segle XIX.
Va viure de petita a Gandesa però en plena postguerra, als 13 anys, va haver de deixar els estudis. El 1964 es va casar amb el pintor Miquel Barrobés i es va traslladar a viure a la capital catalana, on va poder estudiar català en una escola d’adults abans de llicenciar-se en Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. En els últims anys tenia el seu propi blog –lacarmeta.blogspot.com–. El passat 25 de gener encara hi va penjar un comentari sobre la novel·la Mercè i Joan d’Eva Comas-Arnal.
Era vídua i mare de quatre fills. La cerimònia de comiat aquest dimarts a 2/4 de 2 al tanatori Sancho de Ávila de Barcelona.