Cultura
Mor Maria Cardona, escriptora que va relatar un exili poc conegut
Va debutar als 81 anys amb ‘Fora de lloc’, retrat de la fugida familiar a Anglaterra, on encara hi vivia
L’escriptora Marta Cardona (Montcada i Reixac, 1928) va morir dissabte passat als 96 anys Huddersfield, una ciutat anglesa propera a Manchester, en què hi vivia des del 1957. Hi va arribar fugint de la misèria de la postguerra espanyola després que la seva família visqués episodis tràgics de repressió.
La seva història és la d’una dona que va fer un exercici de superació remarcable. Va publicar la seva primera novel·la, Fora de lloc (Angle Editorial) quan tenia ja 81 anys per “alliberar-se”. Tot i que portava dècades vivint a Anglaterra es va atrevir a explicar la seva vida i la de la seva família en la seva llengua pròpia a través de la ficció. Havia començat a escriure als anys setanta després de fer diversos cursos de literatura pràctica i d’escriptura creativa, que va ser l’empenta que necessitava per entrar en el món literari.
Des de jove va ser una persona amb una creativitat formidable. Quan encara vivia a Catalunya, va estudiar pintura a l’escola de Belles Arts de Sant Jordi va ser una de les poques veus femenines del grup Tertúlia, creat a Montcada i Reixac a mitjans dels quaranta per una colla d’amics amb inquietuds intel·lectuals i artístiques, segons recull La Veu, mitjà que ha anunciat el traspàs d’una dona molt coneguda al seu municipi, tot i l’exili.
En el seu debut literari, va relatar la lluita d’alguns catalans que, com ella, havien emigrat a Anglaterra als anys cinquanta i que hi vivien amb pocs recursos econòmics. La història parlava d’una parella de joves, Maria i Jaume, que eren contractats per una família folgada perquè exercissin de criada i mecànic. L’heroïna del relat era la Maria Salvans, una dona amb un marit distant i la responsabilitat de cinc fills arribats a corre-cuita en només una dècada. Aquella Maria, és clar, era l’àlter ego de la mateixa escriptora.
El 2011, amb 84 anys, Cardona va publicar Una història particular (Angle Editorial), en què l’autora viatjava més enrere en el temps i relatava records de la seva infància i adolescència i reconstruïa fets tràgics familiar, com l’afusellament de dos germans seus per part del règim franquista. La protagonista tornava a ser la Maria Salvans, una nena amb vuit germans, una mare i un pare metge que va trobar a Reixac un paratge on va decidir construir una casa amb la intenció de ser autosuficient. Amb la Guerra Civil el somni que perseguia el doctor va quedar esclafat pel franquisme.