cultura
Mor Felipe Campuzano, conegut pianista i compositor
Va ser una figura molt important pel flamenc
Felipe Campuzano López, prolífic compositor i pianista gadità, ha mort el dia d’avui a l’edat de 79 anys. L’home ha estat trobat sense vida aquest matí, al voltant de les 10:00 hores, al seu habitatge situat a la zona residencial de Marbella de Les Cimeres; segons han confirmat a EFE fonts pròximes a la família.
Nascut a Cadis el 1945, Campuzano va començar els seus estudis de solfeig i piano al Conservatori de Música local; acabantaquests més tard a Madrid. Durant els seus anys de joventut va ser guardonat amb diferents premis interpretatius, com el Premi Internacional d’Art Sagitari d’Or.
Al llarg de la seva trajectòria, Felipe no es va limitar al piano clàssic o flamenc, sinó que també va incursionar en la música popular. Va ser autor de diverses cançons interpretades per artistes destacats, com Amigo conductor (1968) i A mi novio no le gusta (la minifalda) (1971), aquesta última interpretada per Perlita de Huelva i posteriorment per Manolo Escobar. A més, va treballar com a arranjador i pianista en enregistraments d’artistes com Amina i Las Grecas, contribuint amb peces icòniques com Achilipú i Te estoy amando locamente (1974). Aquestes darreres obres van ajudar a establir les bases del rock i el pop andalús.
En l’àmbit del piano flamenc, va formar part d’una generació posterior a la d’Arturo Pavón i contemporània de Pepe Romero, Pedro Ojesto Barajas i José Miguel Évora. Va ser un dels impulsors del piano flamenc en el format de recital, portant aquest gènere a nous escenaris i ampliant-ne la projecció. Durant els anys vuitanta, va assolir una gran popularitat amb la seva sèrie de discos Andalucía Espiritual, en col·laboració amb el guitarrista Rafael Morales. Dins d’aquest projecte, van destacar composicions com Las Salinas (1978), una alegria flamenca, i Sevillanas del Alma (1979). Més enllà de la seva carrera discogràfica, el 2005 va participar en el projecte “In Memoriam de la Fabulosa La Paquera de Jerez: 20 de sus Mejores Cantes”, al costat de Manolo Sanlúcar, fent una selecció de les interpretacions més emblemàtiques de La Paquera de Jerez.
El pianista gadità vivia sol a Marbella, on estava establert des de feia anys; arribant fins i tot a exercir com a director del Conservatori de Música de la ciutat malaguenya.