Sole Bassó Alcalde, adeu a la farmacèutica d’Amer

Mai m’hauria imaginat que hauria d’escriure aquestes línies. La Sole Bassó Alcalde, farmacèutica d’Amer durant més de 40 anys, ens ha deixat i ho ha fet massa aviat. La seva empremta és immensa. Divertida, treballadora, intel·ligent, curiosa, perseverant, valenta i emprenedora. I, per damunt de tot, amiga.

La Sole ha estat un exemple de força i coratge. Va lluitar amb atreviment contra un maleït càncer fins al final, però malauradament no el va poder vèncer.

Ens vam conèixer quan érem unes adolescents, a l’institut Vicens Vives de Girona, compartint els estudis de batxillerat. Juntament amb l’Eva de Vilallonga, érem inseparables, el triangle perfecte. Ens ho passàvem bé somniant i fent plans.

En aquella època, la Sole era força reservada. Com totes, tenia inseguretats. Però, mare de Déu!, res a veure amb la dona brillant, segura i valenta que va esdevenir amb els anys. La seva voluntat de superar obstacles ha estat una constant en tots els vessants de la seva vida, personal i professional.

Un cop llicenciada en farmàcia, va fer les maletes i va marxar cap a Amer, on no coneixia ningú. Amer i la farmàcia van esdevenir la seva vida. Sempre innovant i exercint d’amerenca com ningú. No en va, hi ha estat 40 anys! Professionalment deixa un llegat marcat per la seva passió a la feina i l’excel·lència.

Les confidències, però, arribaven quan anàvem a esquiar amb les nostres famílies. Durant una bona colla d’anys, per Nadal i per Setmana Santa, joves i anciens –a la francesa, com anomenàvem els nostres pares– vam gaudir junts de l’esquí a Puigcerdà, a Andorra i a les millors estacions dels Alps francesos, com ara Val d’Isère i Courchevel. Van ser anys de complicitat i de molta família.

La Sole era imprevisible i sempre tenia algun cop amagat que et deixava amb un pam de nas, com aquella vegada a la festa del meu 40è aniversari a la sala Luz de Gas de Barcelona, on va aparèixer per sorpresa l’actor Kevin Costner. I ella, recordava sovint, que va quedar embadalida amb ell per sempre més!

Ara, la seva il·lusió era veure feliç la seva filla Núria i gaudir fent d’àvia de les netes, la Paula i la Júlia, els seus tresors... i compartir estones amb en Martí, el seu estimat germà.

(*)