cultura
Mor Ángel del Pozo, icònic actor de l’spaghetti western dels anys 90
Va participar en més de 60 pel·lícules al llarg de la seva carrera
L’actor madrileny Ángel del Pozo, un dels rostres més emblemàtics de l’spaghetti western, ha mort als 90 anys. La seva filla, la periodista Almudena del Pozo, ha estat l’encarregada de comunicar la trista notícia a través de les seves xarxes. Ho ha fet compartint una emotiva fotografia amb el seu pare i unes paraules carregades de sentiment: “Estaràs. D’una altra manera, però estaràs. Em quedo amb el que sempre em deies: La vida és molt bonica. T’estimo”.
Del Pozo va participar en nombroses pel·lícules, entre les quals destaquen Margarita se llama mi amor, Vuelve San Valentín, La cuarta ventana i Cara a cara. Més enllà de la seva carrera com a actor, també va fer el salt a la direcció cinematogràfica amb títols com La promesa (1976), on va treballar amb Carmen Sevilla i Antonio Ferrandis, i El alijo (1980).
Tot i això, el seu major èxit va arribar amb la seva participació en el spaghetti western, gènere en el qual va rodar més de trenta pel·lícules i va compartir pantalla amb figures de la talla de Lee Van Cleef, Christopher Lee, Jean Rochefort, Yul Brynner i Orson Welles. Amb el pas del temps, Del Pozo va abandonar la interpretació i va passar a treballar darrere les càmeres, exercint com a productor executiu i responsable de relacions públiques a Gestevisión Telecinco (actual Mediaset Espanya) fins al 2008.
L’any 2020, el festival Almería Western Film Festival li va atorgar el premi Tabernas de cine en reconeixement de la seva trajectòria. En una entrevista concedida a la Cadena SER en aquell moment, l’actor recordava amb nostàlgia els seus inicis en el gènere: “Un dia, el meu representant em va dir que un director estranger buscava actors espanyols per a una pel·lícula de l’oest que es rodaria a Almeria. Vam anar a fer una prova, em van posar un focus a la cara i sembla que els vaig convèncer”. Amb humor, també rememorava un patró recurrent en els seus papers: “La veritat és que en gairebé totes les pel·lícules no arribava viu al final, em mataven abans. Tot i que jo també vaig matar-ne alguns, sempre en defensa pròpia”.