Cultura
Mor Charles Strouse, llegendari compositor de musicals de Broadway
Va triomfar amb la seva primera obra, ‘Bye bye birdie’ però sobretot amb ‘Annie’
El músic Charles Strouse (Nova York, 1928), un dels compositors més llegendaris de Broadway, va morir ahir al seu domicili als 96 anys, segons van confirmar mitjans locals. Dues de les seves obres més populars i memorables són encara icones del teatre musical: Annie i Bye bye birdie. Moltes de les seves composicions van ser interpretades per grans estrelles de la música del seu país, com Frank Sinatra, Barbara Streisand, Duke Ellington i Jay-Z. El 1985 va ser inclòs en el Saló de la Fama dels Compositors.
Durant sis dècades, el novaiorquès va ser un dels compositors més prolífics del seu país. Una de les seves melodies més perdurables va ser la de la comèdia de la CBS All in the family, coneguda a Espanya com Todo en familia. Va estrenar tretze espectacles a Broadway i va rebre el seu primer Tony per Bye bye birdie (1960), amb el qual va fer el seu debut en els grans escenaris. Per completar el conegut espectacle va col·laborar amb el lletrista Lee Adams, que acabaria essent el seu principal soci.
L’adaptació al cinema del musical va ser protagonitzar per tota una llegenda de Hollywood del public familiar, Dick Van Dyyke (1963). També se’n va fer una adaptació per a televisió el 1995, que li va valer a Strouse un Emmy.
Algunes de les seves cançons s’han fet immortals en la cultura popular, com ara Puts on a happy face, de Bye buye birdie, All american, Golden Boy o It’s a bird, it’s a planet it’s superman. També va escriure la lletra i la música de Major (1995), basades en les memòries de l’antic alcalde de Nova York Edward I. Koch.
Va guanyar el seu segon premi Tony amb l’obra Applause, basada en el film Todo sobre Eva. Va introduir-se també en la música de cambra i el 1982 va estrenar l’òpera Nightingale amb Sara Brightman com a gran protagonista. El 2002 va escriure el Concerto America per commemorar l’esperit de Nova York durant la caiguda de les Torres Bessones. Pel cinema va escriure algunes bandes sonores que ja són clàssics del setè art, com la de Bonnie i Clyde (1967) i la versió cinematogràfica d’Annie (1982), dirigida per John Huston.
Segons va explicar ell mateix en més d’una ocasió, va entrar al món de la música gràcies a la seva mare, Ethel, que era pianista.