Ha mort Ngugi wa Thiong’o, Premi Internacional Catalunya el 2019

L’escriptor i activista kenyà Ngugi wa Thiong’o (1938), Premi Internacional Catalunya el 2019, va morir ahir a Geòrgia, als Estats Units, als 87 anys. Va ser un intel·lectual molt marcat pel procés d’independència de Kenya (1952-1962) protagonitzat per l’Exèrcit de la Terra i la Llibertat contra el govern imperialista britànic. Posteriorment va esdevenir un referent en l’estudi neocolonialisme de molts països europeus a l’Àfrica. Va ser un defensor a ultrança de les llengües minoritzades del continent, de la seva cultura i de la memòria col·lectiva.

Va ser un dels 40 experts que va contribuir a la Declaració Universal dels Drets Lingüístics el 1996. Era membre d’honor del PEN Internacional i el 2017 va ser convidat pel PEN Català per fer la conferència Àfrica, escriptura i emancipació on va parlara des equilibris de poder entre llengües. “N’hi ha unes que marginen i altres que estan marginades, que no vol dir que siguin marginals.”

El jurat del Premi Internacional Catalunya va destacar al combinació entre l’anàlisi crítica de l’entorn social amb el seu “empàtic” i “incisiu” tractament dels seus personatges més literaris. L’autor es va definir sovint com el “guerrer de les llengües”. Una de les frases més cèlebres que va definir el seu activisme ha fet fortuna, sobretot en els Països Catalans: “El monolingüisme és el monòxid de carboni de les cultures i el plurilingüisme n’és l’oxigen”.

Definia molt bé el mecanisme de poder d’unes llengües sobre les altres. La llengua dominada s’associa a un ventall d’aspectes negatius i es va canviant la percepció d ela pròpia llengua. “Així, a poc a poc, una anomalia es va normalitzant”.

Nascut en el si d’una família de pagesos, va estudiar literatura a les universitats de Kampala (Uganda) i Leeds (Anglaterra) als anys seixanta. Va se professor a Nairobi i el 1967 es va canviar el seu nom anglès al kikuiu. Als anys vuitanta va prioritzar la seva llengua materna, enfront de l’anglès en la creació literària. Aleshores va escriure: “Si un escriptor de Kenya escriu en anglès –és igual el radicalisme d’allò que escrigui– no pot arribar a parlar directament als treballadors i camperols de Kenya.”

Les seves obres es van centrar en els problemes polítics, culturals i socials de Kenya, crisis que es vivien en molts altres territoris del continent. La seva obra més influent va ser Descolonitzara la ment (1986), traduïda al català per Blanca Busquets.

En el llibre va elaborar els esdeveniments històrics que van contribuir a elaborar el seu pensament. Es considera una obra clau en els estudis sobre postcolonialisme i en la defensa de la construcció d’identitats nacionals, culturals, socials i històriques. Mantenia que si bé les armes servien per conquerir països eren les polítiques colonials i neocolonials les que subjugaven un poble.

Va ser un personatge també incòmode al seu país. Va denunciar les pràctiques corruptes i d’espoli de la població i l’autoritarisme de les elits africanes postcolonials, i de la pèrdua de les cultures pròpies per l’assimilació pretesament associada a la modernitat.

Va ser empresonara per la dictadura de Daniel Arap Moi i va poder sortir gràcies a la mediació d’Amnistia Internacional. Va haver d’exiliar-se a la Gran Bretanya i als Estats Units, on va ser professor en diverses universitats i va treballar pel comitè d’alliberament de presos polítics a Kenya.

Va obtenir deu títols de doctorat atorgats per universitats de tot el món i el s seus llibrets, traduïts a més de trenta llengües, continuen generant debat en la comunitat intel·lectual. El 2022 va ser guardonat amb el Premi PEN/Nabokov de l’Acadèmia Internacional de Literatura. El seu nom també va sonar en les travesses del Nobel.

En català s’han publicat El diable a la creu ,els seus records a la presó, la trilogia de memòries de la seva vida: Somnis en temps de guerra, A la casa de l’intèrpret i Neix un teixidor de somnis, a banda de l’assaig Desplaçar el centre i el conte La revolució vertical.