cultura
Mor Néstor Sanchiz, gran referent artístic de Sant Feliu de Guíxols
Va ser pintor, arqueòleg, artesà, adobador i fundador del Museu d’Història del municipi
L’arqueòleg, artista, artesà i adobador d’objectes Néstor Sanchiz i Guerrero (Sant Feliu de Guíxols, 31 de maig de 1937), va morir ahir als 88 anys, segons ha confirmat l’Ajuntament del Baix Empordà, on va ser un personatge molt rellevant i destacat en múltiples àmbits culturals. Va ser conservador i restaurador del Museu d’Història fins a la seva jubilació, el 2002.
Va ser conegut sobretot per la seva faceta de pintor i aquarel·lista, però va ser un home molt interessat i actiu en altres disciplines, com l’arqueologia, el modelisme naval –va inventar un nou sistema de fer vaixells dintre d’ampolles– i el món del suro, del qual en va ser un gran artesà, segons recorda el comunicat del consistori.
Sempre es va definir com a artesa i adobador d’objectes, tot i que alguns dels seus principals honors van arribar per la seva faceta de modelista. Va rebre el diploma d’honor i la medalla d’or com a millor modelador de l’Estat espanyol i també el diploma d’honor europeu. El 1991 havia obtingut la Carta de Mestre Artesà.
També era un gran apassionat dels concursos de pintura ràpida. Va convertir-se en un assidu en els més coneguts i pràcticament sempre s’enduia alguns dels principals premis. Participava en una seixantena de concursos a l’any.
Va escriure un capítol sobre els nens de la postguerra al llibre Memòries de la postguerra (1940-1960), de l’historiador Àngel Jiménez. El seu pare, Josep Sanchiz i Ibáñez, també de Sant Feliu, era un anarcosindicalista que va morir a l’exili (Pàmies, Occitània) quan la seva mare, Rosa Guerrero Navarro (Cúllar de Baza, Granada) estava embarassada d’ell. Va estudiar a la Salle i als Estudis Nous i abans de dedicar-se a l’art va treballar de repartidor de diaris, de transportista i d’empleat a l’oficina de telègrafs. Una de les seves primeres obres en el món de l’artesania va ser un Quixot de suro.
A Sant Feliu no havia tingut una nfantesa fàcil i el passat de la seva família el va perseguir fins a la seva etapa d’artista. Ho va explicar ell mateix en una entrevista a la Revista de Girona: “Ho tinc tot apuntat: cada any exposava a Lloret i a Sant Feliu de Guíxols. A Lloret, el 75% dels quadres els compraven gent de Lloret, i la resta estrangers i estiujants. A Sant Feliu, tot el contrari, la immensa majoria me’ls comprava gent de Barcelona o estrangers. I quan jo deia que els de Sant Feliu mai em compraven quadres em titllaven de paranoic, fins que vaig començar a fer números amb els meus blocs. L’única explicació que hi trobo és el passat de la família.”
A partir dels anys seixanta ja es va dedicar professionalment a la pintura arran de la bona acollida de les seves obres mentre s’endinsava també en el món de l’arqueologia també de forma autodidacta. Va ser el descobridor d’un important material del paleolític de la Selva i de nombrosos jaciments i megàlits al massís de l’Ardenya, una tasca per la qual va ser àmpliament reconegut per arqueòlegs, com el mateix Eudald Carbonell, bon amic seu. El reconegut arqueòleg li va encarregar els dibuixos tècnics sobre el material obtingut en les excavacions d’Atapuerca, un dels quals va ser publicat per la revista National Geographic. Va participar en els jaciments dels dòlmens de la Mota (el Pla de l’Estany)), d’en Pericot (les Gavarres) i d’altres a Romanyà de la Selva, el Turó de l’Àliga i la Costa d’en Cirera, entre d’altres. En aquest àmbit va col·laborar amb bons amics i companys seus: Lluís Esteve, el seu germà Joan Sanchiz, Josep Escortell i Joan Renyer.
Va ser un dels fundadors de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà i va impulsar i va ser membre de la junta directiva del Museu d’Història de Sant Feliu, on hi va treballar com a conservador. Va ser l’encarregat de restaurat el bot de salvament Miquel Boera, així com diverses peces emblemàtiques del patrimoni guixolenc, comm la coneguda escultura del drac de can Canals.
“Molt conegut, respectat i admiratt a Sant Feliu de Guíxols, va ser integrant de nombroses iniciatives i associacions culturals i històriques. Ens deixa una persona molt estimada a casa nostra”, assenyala l’Ajuntament en la seva nota de comiat.
El Museu d’Història li va retre un homenatge el 28 de desembre del 2023, un acte que va coincidir amb l’activitat Néstor Sanchiz i l’Ardenya prehistòrica a la Sala Abat Panyelles del monestir. Ell mateix havia estat soci fundador de l’entitat Ardenya Patrimoni Natura.
També havia fet de professor en classes d’art en dependències municipals, sobretot en la tècnica de l’aquarel·la. A principis del 2024, al febrer, el mateix Ajuntament començava el cicle d’exposicions d’artistes locals amb les seves peces i seu talent, exposant les seves darreres creacions al vestíbul del Consistori.
La cerimònia de comiat tindrà lloc aquest dimarts a les 12 del migdia al tanatori de Sant Feliu de Guíxols.