Política

“El seny dicta que el més fàcil és la independència”

Entrevista a Anna Arqué, responsable de comunicació i d’internacional de la coordinadora de la consulta sobre la independència

Des­a­com­ple­xada com la coor­di­na­dora per la con­sulta sobre la inde­pendència, de la qual és impul­sora, Arqué parla sense eufe­mis­mes i ofe­reix la nova men­ta­li­tat que mira de fer-se forat.

Quin diagnòstic político-social fa de la Cata­lu­nya d’avui?
La fórmula auto­no­mista ha fra­cas­sat i hi ha una eclosió d’una força trans­for­ma­dora que és l’inde­pen­den­tisme. És una força que dóna il·lusió i espe­rança, amb fets com el de la Cam­bra de Comerç, on el Cer­cle Català de Nego­cis ha pre­sen­tat can­di­da­tura. Des dels dife­rents àmbits hi ha apos­tes sobi­ra­nis­tes.

Per què con­si­dera que l’encaix Cata­lu­nya-Espa­nya ja és impos­si­ble?
Perquè només hi pot haver una sobi­ra­nia sobre un poble. Un Par­la­ment sobirà. O amb el poble veí estàs encai­xat amb una fórmula que no pots exis­tir, perquè estàs sotmès a una sobi­ra­nia que no és la teva. Per tant, ara mateix, el seny dicta que el més fàcil és la inde­pendència. Altres fórmu­les amb Espa­nya són arrau­xa­des i no creen més que con­flicte.

¿Creu, doncs, que és més utòpic un pro­jecte fede­ra­lista que inde­pen­den­tista?
Total­ment. És el que estem cons­ta­tant i vivint. La relació amb Espa­nya la podrem tenir molt bona des de la sobi­ra­nia pròpia.

L’his­to­ri­a­dor J.B. Culla parla de la “dècada de les decep­ci­ons” en el cata­la­nisme polític. Hi està d’acord?
És una època de decep­ci­ons per a aquells cata­la­nis­tes que encara pen­sa­ven que una relació amb Espa­nya era pos­si­ble. Als que som inde­pen­den­tis­tes no ens ha decep­ci­o­nat. Al revés, ara vivim un moment de molt posi­ti­visme, quan veus com­panys que deien que l’encaix era pos­si­ble i ara veuen que no, ales­ho­res s’apro­pen i ente­nen que l’inde­pen­den­tisme és la solució. D’una manera natu­ral.

Algú pot reba­tre-li la màxima: l’inde­pen­den­tisme no està crei­xent.
És evi­dent que creix. I no només el con­cepte o l’afany, sinó l’expressió, el con­ven­ci­ment per­so­nal que ja es pot dir i que és pos­si­ble tre­ba­llar-hi.

Molta gent inde­pen­den­tista es pre­gunta si són prou i com s’hi arri­barà.
La majo­ria ja hi és i el procés d’inde­pendència, el com, ja s’ha ini­ciat.

Però la gent pot pen­sar “Espa­nya mai no ens dei­xarà fer-ho”.
És que hem de tenir clar que Espa­nya no és la que ens ha de dei­xar. No és el que ens ha de pre­o­cu­par. Nosal­tres ens farem inde­pen­dents, no l’Estat espa­nyol, que no ho ha fet ni reco­nei­xent Kosovo. Quan el tei­xit social mos­tra a la classe política la seva volun­tat, i l’està mos­trant, exer­cint, amb el dret a l’auto­de­ter­mi­nació, els polítics ho han de reco­llir. I ales­ho­res s’haurà de fer valer el dret inter­na­ci­o­nal, al qual estem supe­di­tats, on l’ONU reco­neix de ple aquest dret.

En aquest sen­tit, la resistència dels par­tits cata­lans a tra­mi­tar la con­sulta al Par­la­ment com la inter­pre­ten?
D’una man­cança de volun­tat política, segu­ra­ment perquè el seu dis­curs encara no reflec­teix el que ha de reflec­tir, la volun­tat del poble. Pen­sem que a les elec­ci­ons hau­rien de plas­mar la seva posició envers la inde­pendència.

L’ambigüitat de CiU i PSC no hi ajuda.
Qui defensa que l’última paraula la té la sobi­ra­nia del poble català és inde­pen­den­tista. En aquest procés de l’Esta­tut, que tot­hom sap que és amb les regles de joc espa­nyo­les, qui es queixi és perquè està donant la pre­e­minència a la volun­tat del poble català per davant del poble veí. Per tant, està sent inde­pen­den­tista, o ens enga­nya. Com que el TC no té com­petències? Doncs no ho por­tem a Madrid, la via de l’Esta­tut passa per Madrid i la seva cons­ti­tu­ci­o­na­li­tat, la mateixa que no admet la nos­tra sobi­ra­nia, no ens enga­nyem.

¿Veu pos­si­ble que el PSC tren­qui la dis­ci­plina de vot amb el PSOE?
No, tots sabem que avui en dia la política és una política amb pe minúscula, de par­tit, no majúscula, de país.

Per tot ple­gat, ¿creu que estem davant de l’inici d’una segona Tran­sició?
No, això seria veure-ho des d’una pers­pec­tiva de l’Estat espa­nyol. El que estem és en un procés d’inde­pendència.

El movi­ment de les con­sul­tes sobi­ra­nis­tes quina tra­ducció creu que tindrà a les elec­ci­ons?
Hi haurà un incre­ment del vot inde­pen­den­tista. I una nova oferta elec­to­ral, inde­pen­den­tista, on milers de per­so­nes podran dipo­si­tar el seu vot.

Què pensa de Laporta? El veu un poten­cial líder polític?
Laporta és una per­sona que estima el seu país i si es deci­deix a encapçalar una orga­nit­zació política, garan­tirà que tots els inde­pen­den­tis­tes puguin votar inde­pendència.

¿És reco­ma­na­ble que les noves for­ma­ci­ons vagin uni­des?
No només crec que és una pos­si­bi­li­tat, sinó que hau­ria de ser la rea­li­tat. L’ideal seria que tots els polítics que ja hi ha i els nous anes­sin junts, si no les noves for­ces inde­pen­den­tis­tes hau­ran de tenir una visió glo­bal i anar ple­gats. I el que no hem de fer és neu­tra­lit­zar l’inde­pen­den­tisme en els seus mati­sos, sinó ges­ti­o­nar tot el pai­satge.

D’aquí 20 anys, quan es parli de les con­sul­tes, com es veu­ran?
La con­sulta sobre la inde­pendència anirà als lli­bres d’història perquè està sig­ni­fi­cant l’aixe­ca­ment del poble català en un procés democràtic i pacífic, una revo­lució social en ple segle XXI, davant d’una situ­ació inco­he­rent on els repre­sen­tants polítics no són capaços ni de por­tar a deba­tre el dret a l’auto­de­ter­mi­nació al Par­la­ment.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.