Política

“L’Estat està segrestat per la por a consultar els ciutadans”

Anna Arqué, responsable de comunicació internacional de la Coordinadora de la Consulta per la independència

Un acte que es farà demà al mig­dia a l’Audi­tori del Fòrum de Bar­ce­lona mar­carà el tret de sor­tida de la cam­pa­nya per la con­sulta sobre la inde­pendència de Cata­lu­nya que el 13 de desem­bre faran 161 muni­ci­pis, orga­nit­zats en comis­si­ons locals. Hi estan con­vo­cats 705.000 ciu­ta­dans de més de16 anys.

A menys de tres set­ma­nes de la con­sulta del 13-D, com està el procés?
Està sent molt ben orga­nit­zat a nivell local per gent molt com­pro­mesa, que troba un gran nom­bre de col·labo­ra­dors, i deter­mi­nada a fer una cosa molt ben feta. Té de bo que és un procés molt viu, perquè sor­geix de la mateixa soci­e­tat, amb una gran diver­si­tat de mati­sos locals, que varien en funció dels pobles o les ciu­tats.

La pri­mera ton­gada de con­sul­tes es fa en molts més muni­ci­pis dels que s’havia pre­vist. És pre­ci­pi­tada en algun cas?
Un procés que no s’ha fet mai abans en un muni­cipi sem­pre pot fer dub­tar de si està prou pre­pa­rat. Però l’impor­tant del 13-D és mos­trar la volun­tat del poble català de fer la con­sulta. Arenys ja va mos­trar volun­tat inde­pen­den­tista i ara cal mos­trar cohesió naci­o­nal. Perquè és una de sola encara que es faci a tants muni­ci­pis.

Una con­sulta sobi­ra­nista així, no ofi­cial, feta des dels muni­ci­pis, és ben sin­gu­lar. Com l’han vist als fòrums inter­na­ci­o­nals on l’han pre­sen­tat?
És veri­tat que és sin­gu­lar i és per això que al Par­la­ment Euro­peu va des­per­tar una gran curi­o­si­tat i un interès sin­cer per rebre’n infor­mació i per enten­dre com i per què la fem. Ho van rebre com una ini­ci­a­tiva d’auto­or­ga­nit­zació social del nos­tre poble, no dis­se­nyada des de des­pat­xos sinó sor­gida de l’espe­rit d’Arenys, que reflec­teix una volun­tat ferma de deci­dir. La sin­gu­la­ri­tat és la increïble trans­ver­sa­li­tat ciu­ta­dana que aple­guen les comis­si­ons locals, de per­so­nes diver­ses tant ideològica­ment com gene­ra­ci­o­nal­ment, que mate­ri­a­lit­zen un diàleg amb molts mati­sos, molt enri­qui­dor. La trans­ver­sa­li­tat també és política perquè sovint també hi ha regi­dors de diver­sos par­tits. El més impor­tant és la cohesió i trans­ver­sa­li­tat tan gran de l’auto­or­ga­nit­zació del poble.

O sigui que l’èxit ja s’ha acon­se­guit inde­pen­dent­ment dels resul­tats?
En part, sí. Perquè inde­pen­dent­ment dels resul­tats, el procés està resul­tant un èxit: genera debat dins dels pobles i ciu­tats; cohe­si­ona grups de tre­ball i és un reflex de l’auto­re­co­nei­xe­ment de la soci­e­tat cata­lana com a nació que té dret a deci­dir.

La con­sulta d’Arenys de Munt, amb tota la polèmica per les tra­ves que hi posava l’Estat, va acon­se­guir un 41% de par­ti­ci­pació. Quina espe­ren ara?
La par­ti­ci­pació a Arenys va ser molt alta per l’expec­tació cre­ada pels afers a la con­tra. És impos­si­ble pre­dir la par­ti­ci­pació, que dependrà molt de cada loca­li­tat. No ens hem d’obse­dir pels resul­tats, però sóc opti­mista.

Quin paper hi fan els ajun­ta­ments que hi han donat suport moral?
Els regi­dors i alcal­des hi tenen un paper clau, tot i que cada muni­cipi té una dinàmica dife­rent. Els ajun­ta­ments no hi posen tra­ves però les comis­si­ons locals tam­poc els dema­nen recur­sos. Som cons­ci­ents que molts ajun­ta­ments, en lloc d’empa­rar-se en el dret a la lli­ber­tat d’expressió, assu­mei­xen les direc­trius dels apa­rells de l’Estat. Un Estat que demos­tra falta d’experiència democràtica i que està segres­tat per la por a con­sul­tar els ciu­ta­dans.

Com es munta una cam­pa­nya tan ambi­ci­osa com aquesta, sense poder rebre sub­ven­ci­ons públi­ques?
Es munta de manera molt dife­rent de les cam­pa­nyes polítiques habi­tu­als. Aquí tot surt dels recur­sos i les ganes del poble i, encara que tot pugui sem­blar molt modest, genera una col·labo­ració local que dóna molt sen­tit civil al procés. No poder usar recur­sos públics ens fa comp­tar més amb nosal­tres matei­xos.

És una cam­pa­nya de porta a porta en plena època de des­a­fecció política...
Això demos­tra que la des­a­fecció no és cap a la política sinó cap als polítics i la seva gestió. Aquí es veu que hi ha una colla de gent que està dor­mint molt poc orga­nit­zant actes, pen­jant car­tells, con­vo­cant actes... La gent està bol­cada per un tema polític sense gens de des­a­fecció.

¿El procés popu­lar en pro de la con­sulta demos­tra que la soci­e­tat civil ha pas­sat davant dels par­tits?
Total­ment. La con­sulta sobre la inde­pendència és un procés en el qual la soci­e­tat ha aga­fat el timó, perquè sap que és un repte impor­tant, greu. I si els repre­sen­tants del poble no volen ence­tar el debat per un procés democràtic com aquest, el poble s’autor­ga­nitza per tirar-lo enda­vant. El repre­sen­tants polítics no hau­rien de fer altra cosa que reco­llir la veu del poble i por­tar el debat al Par­la­ment, però no van cana­lit­zar una ini­ci­a­tiva legis­la­tiva popu­lar.

Quina reper­cussió en la política par­la­mentària espe­ren del procés?
La reper­cussió natu­ral seria que el referèndum sigui tirat enda­vant per una decisió del Par­la­ment, després que els par­tits posin les eines necessàries per fer-lo pos­si­ble.

Com poden inci­dir les ton­ga­des de con­sul­tes en un any d’elec­ci­ons?

El que no pot ser és que hi hagi dos canals de volun­tat política paral·lels, que hi hagi una ciu­ta­da­nia activa en favor d’un debat naci­o­nal per la inde­pendència i que no el recu­llin els par­tits. No seria lògic que els par­tits igno­res­sin una demanda social crei­xent al seu pro­grama elec­to­ral.

Més que un referèndum, la con­sulta sem­bla un ple­bis­cit pel sí...
Les comis­si­ons locals no fan cam­pa­nya pel no ni pel sí –que és cosa de les per­so­nes i enti­tats– sinó per la par­ti­ci­pació. No ve gent per fer cam­pa­nya pel no, però ens agra­da­ria.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.