Glossari per a no iniciats en pressupostos públics
Petit recull dels mots més utilitzats a l'hora de detallar les finances públiques
Alguns polítics han arribat a utilitzar indistintament expressions dispars com “dèficit públic” i “tensions de tresoreria”
La interpretació de certs conceptes genera controvèrsia
La terminologia dels comptes públics acostuma a ser una part àrida del lèxic periodístic. Per aquest motiu, hem elaborat un petit glossari amb els conceptes més comuns de la temàtica pressupostària.
Dèficit: S'utilitza quan el sector públic gasta més del que ingressa. Es comptabilitza any a any i s'expressa tant en xifres absolutes com, sobretot, en percentatge sobre el PIB del país. Aquest excés de despesa només es pot pal·liar de dues maneres: ingressant més, per exemple augmentant la pressió fiscal, o bé retallant despeses.
Tresoreria: Gestiona el flux de diners. Inclou l'execució de pagaments i cobraments, la gestió de caixa i altres gestions bancàries. Per exemple, si un departament concret determina una inversió o una despesa, la tresoreria ha d'assegurar que hi hagi prou diner disponible per cobrir-la. Convé no confondre el que s'anomenen com a tensions o dificultats de tresoreria amb el dèficit públic. El primer cas correspon a una situació puntual en què la caixa espera certs ingressos que no han arribat però amb els quals s'hi compta, mentre que el segon expressa la situació global de la comptabilitat d'una administració i la falta d'equilibri entre despesa i ingressos.
Deute Públic: Per incrementar els seus recursos financers, la Generalitat pot, amb l'autorització prèvia del govern estatal, emetre deute. Es tracta d'uns títols de valors en els quals l'administració pública pren el compromís de retornar els diners als subscriptors, que poden ser particulars o institucionals, amb un interès determinat.
Despeses Corrents: Diners necessaris per a la prestació dels serveis de l'administració. Inclouen l'adquisició de béns (consumibles, combustibles, etc.) i serveis (electricitat o aigua dels edificis públics, serveis de neteja...). Convé tenir en compte que cada inversió que es realitza genera un augment d'aquesta despesa per al manteniment d'aquesta inversió.
Despesa Financera: Partides del pressupost que paguen els interessos del deute públic i altres préstecs que pugui haver contret l'administració amb entitats financeres.
Inversió Pública: Es produeix quan l'administració adquireix o encarrega la construcció de béns de capital perdurables, a diferència de les despeses corrents, que cobreixen béns i serveis efímers. La inversió es refereix a infraestructures de comunicacions, hospitals, escoles, etc.
Ingressos: Es poden dividir en corrents, de capital i financers. Els primers són els que provenen de la recaptació d'impostos directes i indirectes, de les taxes per prestació de serveis i de les transferències corrents; els ingressos de capital s'obtenen, per exemple, de la venda d'inversions, com ara immobles. Sumant ingressos corrents i de capital obtenim els ingressos no financers. Els ingressos financers recullen el saldo entre actius i passius financers. Alguns dels els ingressos principals de la Generalitat són els tributs estatals cedits, el fons de compensació interterritorial, les transferències a càrrec dels pressupostos generals de l'Estat i els recursos que la Unió Europea destina a programes comunitaris.
Tributs: Els cedits són bàsicament el de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i el de successions i donacions, per bé que el de successions serà eliminat en compliment de la promesa electoral de CiU. La Generalitat també té participació parcial en l'IRPF i en l'IVA i en els impostos especials sobre el tabac, l'alcohol i els hidrocarburs.
Fons de Suficiència: És un ingrés important i sovint polèmic. Aquesta transferència estatal ha d'equilibrar la correspondència entre el cost de les competències transferides i els recursos amb què compta la Generalitat. Tenir moltes competències cedides, com en el cas català, implica, en principi, rebre un fons de suficiència superior.