El sainet de Solidaritat
La marxa de Laporta esmicola el projecte de SI i remou el món independentista
Els republicans són els grans beneficiats d'aquesta sotragada de la coalició
ERC contraria la cúpula de SI
L'autodestrucció i les lluites caïnites formen part de l'ADN de l'independentisme. Esquerra coneix perfectament aquesta genètica i ha viscut doloroses escissions com les del PI o Reagrupament. Ara, Solidaritat passa pel mateix tràngol amb la fugida del seu cap de cartell, Joan Laporta, cap a ERC. I com que el món sobiranista es retroalimenta, les desgràcies dels uns es converteixen en rialles a casa dels altres. En aquest cas, les alegries són a ERC, que ha aconseguit endur-se el principal referent de Solidaritat i, de retruc, ha desactivat una formació que en les eleccions va aconseguir 102.000 vots i que va contribuir a la patacada de Joan Puigcercós i els seus.
Tots els esdeveniments es van precipitar la setmana passada, tot i que feia mesos que la polèmica s'anava coent a foc lent dins de les files de Solidaritat. Pels volts de les festes de Nadal, Laporta ja va insinuar als seus companys que la millor opció per a les municipals a Barcelona seria conjuminar una candidatura unitària amb Esquerra i Reagrupament.
Un dels arguments que feia servir és que arribar al 5% de vots, el límit per entrar a l'Ajuntament, és molt complicat i que Solidaritat tota sola tenia poques possibilitats. Però la direcció de SI va intentar que el seu líder es tragués del cap aquesta idea.
Candidat independent
Els solidaris se sentien forts després del 28-N i no volien donar aire a Esquerra, un dels seus rivals electorals. A més, van vetar Jordi Portabella com a candidat perquè el consideraven massa vinculat amb el tripartit al consistori i, per tant, amb l'autonomisme del PSC. És per aquest motiu que van posar damunt la taula la condició que per articular una llista amb Esquerra, l'alcaldable havia de ser un independent.
Portabella no ho va acceptar, tot i que sí que es mostrava disposat a fer primàries. Ell seria el candidat d'ERC, que hauria de competir amb el de Solidaritat, i el següent pas seria promoure aquesta candidatura consensuada. L'estratègia del dirigent republicà s'emmarca en la denominada tercera via: aglutinar el màxim de formacions sobiranistes per fer front al PSC i CiU.
Cap d'aquests panorames fructificava. Ni l'independent ni unes possibles primàries; i les relacions entre Laporta i la resta de companys s'anaven deteriorant. L'estructura interna de Solidaritat tampoc no va ajudar a calmar la situació. L'entorn de Laporta es va enfrontar amb el d'Alfons López Tena i Uriel Bertran a l'hora de confeccionar l'executiva. En una evident divisió, els dos bàndols van presentar candidats diferents i els adherits van donar suport a Tena i Bertran. Laporta es va haver de mossegar la llengua i abaixar el cap.
Però, finalment, l'expresident del Barça ha plantat SI en veure que la candidatura amb ERC i Rcat és una utopia. Laporta ha fet via i s'ha acostat a Portabella sota el paraigua del seu partit, Democràcia Catalana. La fugida ha sorprès alguns membres de SI que confiaven que Laporta tanqués el nom de l'independent per anar amb Esquerra.
El nou escenari plantejat els últims dies ha propiciat escenes esperpèntiques, dignes del millor sainet. La pel·lícula dels fets comença dimarts passat quan Laporta anuncia en una conferència amb estudiants que està a punt d'abandonar Solidaritat. La reacció no es fa esperar. L'endemà, cinc dels sis partits que es van presentar plegats el 28-N reediten l'acord. Només falta Democràcia. Un clar desafiament a Laporta. Però el més surrealista es produeix dijous. La direcció de Solidaritat convoca un dinar amb Laporta per acostar posicions. El lloc escollit és el restaurant Pitarra, conegut perquè Josep-Lluís Carod-Rovira hi va ordir plans contra Joan Puigcercós. Una coincidència simbòlica més sobre la històrica divisió que persegueix l'independentisme. L'exlíder de SI no s'hi presenta. Es justifica dient que tot plegat s'ha convertit en un “espectacle mediàtic” i envia un comunicat en què fa públic que parteix peres amb la coalició.
La reunió al Pitarra se celebra amb un plat buit i la cúpula de Solidaritat rep la premsa en un menjadoret després d'un bon àpat. En un minúscul espai, que amb prou feines arriba als deu metres quadrats i que s'omple de gom a gom de periodistes, asseguren que estan forts, que es presentaran a les municipals i que la marxa de Laporta no els perjudicarà. En privat, però, alguns dirigents admeten que aquesta baixa els suposarà, lògicament, una davallada en les perspectives electorals per a les municipals. A més, alguns adherits de SI ja han demanat informació per incorporar-se a Democràcia Catalana.
Mentrestant, afloren els retrets, i la fragmentació sembla més que evident al Parlament. La solució passa per Laporta com a diputat no adscrit i la resta, al subgrup.
Felicitació i prudència
Esquerra es mou en l'ambigüitat a l'hora de valorar el fitxatge de Laporta. Consideren que té prou ganxo entre els electors i pot ser un important actiu però també són conscients que la seva figura és una bomba de rellotgeria que pot esclatar en qualsevol moment.
Això sí, l'estratègia unitària de Portabella ha torpedinat Solidaritat, que haurà de fer mans i mànigues per tapar aquesta via d'aigua que s'ha obert en el seu vaixell.
El ‘feeling' de Laporta amb Portabella
Totes les especulacions sobre el futur immediat de Laporta el situen en la llista de Jordi Portabella, a Barcelona. Tots dos fa temps que es coneixen i Laporta, a diferència dels seus companys o, més ben dit, excompanys de Solidaritat, creu que Portabella pot ser un bon cap de llista i que no té dret a vetar-lo. És per aquest motiu, que l'expresident del Barça apunta com a número dos de la candidatura. És previst que avui o demà, les dues parts es reuneixin per acabar d'ultimar alguns detalls. Laporta es podria endur Anna Arqué, que ha estat vinculada a les consultes sobiranistes i que ha estat al seu costat des que l'expresident del Barça va saltar a la política.
