Polònia
Aniversari
Matar Wojtyla
L'intent d'assassinat de Joan Pau II fa trenta anys és un misteri
Les pistes soviètica i búlgara i l'autoria islamista es mantenen com a hipòtesis de l'atac
Fa trenta anys, el 13 de maig de 1981, el papa Joan Pau II va patir un atemptat a la plaça de Sant Pere del Vaticà. El ciutadà turc Mehmet Ali Agca va ser detingut per la policia i acusat de ser l'autor material dels tres trets que van estar a punt de costar-li la vida al summe pontífex d'origen polonès. Però tres dècades després d'aquest succés, encara no s'ha pogut esbrinar l'origen de l'atemptat contra Karol Wojtyla.
La policia va investigar diverses pistes,i una d'elles va ser la dels serveis secrets búlgars, que en temps de la guerra freda van ser els més eficaços de l'Europa socialista controlada per l'URSS. El KGB soviètic també va estar en el punt de mira dels investigadors. Fa uns anys, Paolo Guzzanti, que aleshores presidia la comissió parlamentària italiana que investigava l'anomenat cas Mitrojin (sobre els espies que van treballar per al KGB soviètic), va rellançar l'anomenada “pista búlgara”. Ali Agca, que va militar en l'organització d'extrema dreta turca dels Llops Grisos, va afirmar que les seves motivacions assassines eren d'ordre diví i no polític. Les seves declaracions contradictòries van donar lloc a desenes d'indagacions i les pistes soviètica i búlgara, finalment, mai van ser verificades.
El mòbil d'aquest intent d'assassinat del líder de l'Església catòlica continua sent un misteri que ha donat lloc a moltes teories. Mehmet Ali Agca, que va sortir de presó el 18 de gener de 2010, va acusar fa uns mesos el Vaticà d'estar darrere del magnicidi fallit. En declaracions a la televisió pública turca TRT, l'agressor de Joan Pau II va afirmar que el llavors secretari d'Estat del Vaticà, Agustino Casaroli, va ser el cervell de l'atemptat. Segons Agca, el cardenal Casaroli, número dos de la Santa Seu, va donar l'ordre d'executar el papa a un agent de la cúria romana conegut com a “pare Michele”. L'antic terrorista va sostenir en la seva entrevista que ni la CIA nord-americana ni el KGB soviètic ni cap altre servei secret van intentar acabar amb la vida de Wojtyla i es va mostrar convençut que el papa d'origen polonès “sabia molt bé que el Vaticà era al darrere d'això”.
La pista islamista
Les acusacions de l'antic ultradretà turc van tenir un eco limitat i el trentè aniversari de l'atemptat contra Joan Pau II hauria passat a un segon pla si el general polonès Wojciech Jaruzelski, protagonista de l'autocop d'estat que va escapçar el sindicat independent Solidaritat el desembre de 1981, no hagués contribuït recentment a enterbolir encara més les aigües. L'antic militar colpista, que també va ser president de Polònia, va rebutjar categòricament la implicació de l'URSS o Bulgària en l'atemptat, i es va mostrar convençut que una pista “d'origen islàmic seria el més lògic”.
En una entrevista al setmanari catòlic italià Jesús, Jaruzelski va subratllar que “a més del Kremlin, ja hi havia un islam radical que odiava el pontífex i veia en ell al cap dels croats”. “Potser no és una coincidència que Ali Agca fos un ciutadà turc, un musulmà que en nom de l'islam ja va amenaçar de matar Joan Pau II durant el seu viatge a Turquia el novembre de 1979”.
A Polònia, alguns analistes sostenen que certs sectors postcomunistes tenen interès a sembrar dubtes sobre l'autoria de l'atemptat contra el papa per tal d'ocultar la responsabilitat del Kremlin, que veia en la figura de Joan Pau II un perill per al sistema comunista instaurat a l'Europa central i oriental després de la Segona Guerra Mundial. Aquest sistema es va enfonsar l'any 1989 i Polònia va ser el primer país que es va desfer del jou soviètic.