El guant dels “indignats”
Els partits recullen el testimoni del moviment social pel que fa a les demandes de més transparència política i la defensa de la fórmula de la dació en el pagament de les hipoteques
Ni els uns ni els altres no s'han plantejat, fins al moment, establir ponts de comunicació estables per tractar d'apropar posicions i trobar solucions
ICV, ERC i SI no posencondicions en la defensa de la celebració de referèndums vinculants
“S'ha d'escoltar el que diu el carrer.” Aquesta frase ha sonat com una lletania en boca dels representants polítics des que el moviment dels “indignats” al país esclatés amb força i l'acampada de la plaça Catalunya posés cara a la desil·lusió i a l'inconformisme en el si d'una crisi que s'albira llarga i dolorosa. L'operació neteja per desallotjar els protestants palplantats en el cèntric emplaçament va aixecar una allau de crítiques adreçades a la contundència i al modus operandi de la intervenció de les forces policials, i els incidents del 15 de juny al Parlament van fer saltar totes les alarmes i van mostrar la cara més lletja de l'activisme d'un sector petit del moviment. Aquesta setmana la indignació ha tornat a sortir al carrer per rebutjar les retallades consagrades amb l'aprovació dels pressupostos del 2011 i continua donant suport, entre d'altres, a les mobilitzacions impulsades pel sector sanitari, un dels més sensibles a la tisorada de l'executiu català. A Madrid, el col·lectiu va tornar a exigir el cap de setmana passat un canvi polític econòmic i social.
Descentralitzat i reconduït el moviment en assemblees de barris (en el cas, per exemple, de Barcelona) i de petits municipis arreu de la geografia catalana i amb una amenaça de confrontació violenta ja en estadi de latència, els partits polítics segueixen sense plantejar-se establir ponts de comunicació estables per trobar solucions i pal·liar la indignació popular col·laborant amb el moviment. I això que, malgrat la multitud de diferències que separen tant la classe política com aquest col·lectiu respecte dels “indignats”, tots comparteixen com a mínim la necessitat que hi hagi més transparència en termes polítics (tot i que, sovint, hi apliquen receptes molt distintes) i defensen la fórmula de la dació en pagament de les hipoteques perquè almenys els nous contractes hipotecaris incorporin una opció perquè els propietaris puguin saldar el deute que tenen amb el banc renunciant a l'habitatge. Amb tot, el ventall de formacions polítiques argüeix que la falta d'interlocutors i el segell antipolític que exhibeixen part dels seus membres posa pals a les rodes per construir aquests ponts. De moment, els “indignats” no han obert el debat entorn de si s'hauria d'adobar aquest terreny en què estan força dividits. Però, al mateix temps, representants de partits com ara CiU i el PP admeten que no tenen constància de cap intent concret del seu grup per apropar-se a l'heterogeni moviment. Fonts d'ICV, ERC, SI i el PSC asseguren que el seu partit sí que ha mantingut trobades “no oficials” amb membres del moviment, mentre que el grup de Ciutadans s'ha limitat a contactar-hi a través de les xarxes socials.
“No som tots iguals”
La portaveu republicana al Parlament, Anna Simó, es mostra amatent però demana que el moviment “no posi tots els polítics en el mateix sac”: “No tots els polítics som iguals.” I al mateix temps recorda que la seva formació defensa moltes de les reivindicacions incloses en un document que funciona, només a mode orientatiu, com una mena de guia de mínims dels “indignats” d'Acampadabcn. Sota l'epígraf Primeres mesures per a una vida digna, el text recull propostes aprovades en assemblea (i es pot consultar al web http://acampadabcn.wordpress. com). La derogació de la reforma de les pensions, impulsar una reforma fiscal més progressiva, l'eliminació de les partides militars i la celebració de referèndums vinculants, són alguns exemples de les coincidències d'ERC amb les reivindicacions del col·lectiu. Punts que també defensen els ecosocialistes, que, fins i tot, han editat una guia per als militants de les propostes impulsades per ICV a les institucions davant les peticions del 15-M.
En aquest document, els ecosocialistes recorden que el seu grup s'ha mostrat contrari a la reconversió de les caixes en bancs, ha exigit la recuperació d'una fiscalitat més justa i s'ha proposat sense èxit, i en cinc ocasions, un pacte contra la corrupció, per la transparència i el bon govern. ICV, així com ERC, SI i Ciutadans han mostrat la seva oposició al fet que hi hagi imputats en les llistes electorals, mentre que el PSC, el PP i CiU (els partits més afectats per aquest problema) advoquen més aviat per estudiar-ho cas per cas en pro del dret a la presumpció d'innocència. Amb tot, el PSC és partidari que la ciutadania pugui accedir a la declaració de la renda dels parlamentaris i el PP considera que calen noves mesures de prevenció en aquest camp. Cal recordar que, a principi de juliol, el Parlament va constituir a petició de tots els grups una ponència per a l'elaboració d'una llei de transparència i accés a la informació pública i amb la qual també es pretén combatre preventivament la corrupció del sistema institucional i polític.
Els populars són, sens dubte, la formació amb més desavinences amb els “indignats”. “Compartim el seu deler reformista en àmbits com ara la política social i la regeneració democràtica, però no les solucions. Nosaltres som lliberals i ells, clarament d'esquerres”, va assegurar el diputat popular Rafael Luna. CiU i el PSC els seguirien. L'oposició del col·lectiu a qüestions tan rellevants com les retallades, la llei òmnibus i la derogació de l'impost de successions, fa difícil que la federació nacionalista coincideixi en el gruix de receptes desplegades a Primeres mesures per a una vida digna. De la mateixa manera que succeïx amb els socialistes catalans, ja que els “indignats” rebutgen bona part de les iniciatives impulsades des del govern del PSOE, com ara la reforma laboral i la de les pensions. Amb tot, el PSC veu entesa sobretot en el camp de la fiscalitat amb mesures com ara la reclamació per recuperar l'impost de successions i el de patrimoni (que precisament va ser derogat per l'executiu estatal).
Amb més línies de confluència, SI defensa la necessitat de celebrar referèndums vinculants en qüestions de pes (idea que ERC i ICV també defensen sense restriccions, mentre que CiU i el PSC circumscriuen les consultes a “temes de país” i a qüestions concretes i poc complexes, respectivament) i s'oposa a la dimensió de les retallades i a la derogació de l'impost de successions. Ciutadans comparteix aquest últim punt i proposa una taula que fixi els sous dels càrrecs electes.
(El gràfic recull una petita mostra de les coincidències i desavinences més representatives entre els partits polítics i les propostes defensades pel col·lectiu dels “indignats”.)
