cultura

La contra

El MNAC s'enjoia

Una exposició fa centellejar les espectaculars joies que van crear els grans artistes modernistes i avantguardistes, com Braque, Picasso, Dalí i Calder

Ale­xan­der Cal­der tenia vuit anyets quan va crear la seva pri­mera joia, una sen­si­ble fan­ta­sia d'infant tra­pe­lla que amb tot l'amor del món va pen­jar al coll de plàstic de la nina pre­fe­rida de la seva ger­mana. Anys més tard, quan es va impo­sar el seu talent i renom, el joier Cal­der es va cap­bus­sar en el dis­seny dels orna­ments més rebels a la lògica humana, alguns de tan exu­be­rants com peri­llo­sos per lluir al cos. Li encan­tava rega­lar-ne als amics. En va obse­quiar un munt als seus amics cata­lans. A Joan Prats, un colla­ret. A Sebastià Gasch, quan es va casar en sego­nes núpcies, un braçalet. I a Josep Lluís Sert, un con­junt de colla­ret, anell i fer­mall.

Però és que Cal­der no és un cas insòlit d'artista que va per­dre l'ore­mus per les joies. Rodin, Bra­que, Picasso, Léger, Dalí i molts altres s'hi van entre­gar de ple al llarg de les seves ful­gu­rants car­re­res artísti­ques. La majo­ria no anhe­la­ven fabri­car objec­tes de luxe –Dalí és una excepció fla­grant, obs­ti­nat com estava pels robís i els dia­mants–, sinó que amb vul­gars fil­fer­ros –el mateix Cal­der–, fer­ra­lla aban­do­nada –Juli González– i els mate­ri­als més humils ima­gi­na­bles van eri­gir autènti­ques obres d'art.

El Museu Naci­o­nal d'Art de Cata­lu­nya (MNAC) va tenir la pen­sada d'inves­ti­gar tot i més sobre les joies cre­a­des per artis­tes, i la recerca, lide­rada per Mariàngels Fon­de­vila, ha cul­mi­nat en una expo­sició d'alta volada que enllaça moder­nisme i avant­guarda i que reu­neix 350 obres, amb les joies en pri­mera fila rever­be­rant el seu cen­te­lleig estètic en pin­tu­res, escul­tu­res i foto­gra­fies. El mun­tatge, d'una elegància que no per­tor­ben ni les mil i una alar­mes de segu­re­tat camu­fla­des arreu, és un gest cap als joiers joiers que a finals del XIX van reno­var el seu ofici xuclant de les noves cor­rents artísti­ques –amb René Lali­que al cap­da­vant, i amb Lluís Mas­ri­era seguint-li pers­picaçment les pas­ses– i es lliura sense frens a un radi­ant mosaic de joies d'artis­tes que mai van voler ser joiers.

El més enllu­er­na­dor? Sub­jec­tiu. Corprèn la ten­dresa d'un anell rellotge, tri­but a Dora Maar, de Picasso. I posen la pell de gallina les joies que, excep­ci­o­nal­ment, ha cedit la Fun­dació Dalí, amb l'incògnit L'ull del temps espi­ant obses­si­va­ment, que feia més d'una dècada que no se sepa­ra­ven de la tomba del geni.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.