La contra
El MNAC s'enjoia
Una exposició fa centellejar les espectaculars joies que van crear els grans artistes modernistes i avantguardistes, com Braque, Picasso, Dalí i Calder
Alexander Calder tenia vuit anyets quan va crear la seva primera joia, una sensible fantasia d'infant trapella que amb tot l'amor del món va penjar al coll de plàstic de la nina preferida de la seva germana. Anys més tard, quan es va imposar el seu talent i renom, el joier Calder es va capbussar en el disseny dels ornaments més rebels a la lògica humana, alguns de tan exuberants com perillosos per lluir al cos. Li encantava regalar-ne als amics. En va obsequiar un munt als seus amics catalans. A Joan Prats, un collaret. A Sebastià Gasch, quan es va casar en segones núpcies, un braçalet. I a Josep Lluís Sert, un conjunt de collaret, anell i fermall.
Però és que Calder no és un cas insòlit d'artista que va perdre l'oremus per les joies. Rodin, Braque, Picasso, Léger, Dalí i molts altres s'hi van entregar de ple al llarg de les seves fulgurants carreres artístiques. La majoria no anhelaven fabricar objectes de luxe –Dalí és una excepció flagrant, obstinat com estava pels robís i els diamants–, sinó que amb vulgars filferros –el mateix Calder–, ferralla abandonada –Juli González– i els materials més humils imaginables van erigir autèntiques obres d'art.
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) va tenir la pensada d'investigar tot i més sobre les joies creades per artistes, i la recerca, liderada per Mariàngels Fondevila, ha culminat en una exposició d'alta volada que enllaça modernisme i avantguarda i que reuneix 350 obres, amb les joies en primera fila reverberant el seu centelleig estètic en pintures, escultures i fotografies. El muntatge, d'una elegància que no pertorben ni les mil i una alarmes de seguretat camuflades arreu, és un gest cap als joiers joiers que a finals del XIX van renovar el seu ofici xuclant de les noves corrents artístiques –amb René Lalique al capdavant, i amb Lluís Masriera seguint-li perspicaçment les passes– i es lliura sense frens a un radiant mosaic de joies d'artistes que mai van voler ser joiers.
El més enlluernador? Subjectiu. Corprèn la tendresa d'un anell rellotge, tribut a Dora Maar, de Picasso. I posen la pell de gallina les joies que, excepcionalment, ha cedit la Fundació Dalí, amb l'incògnit L'ull del temps espiant obsessivament, que feia més d'una dècada que no se separaven de la tomba del geni.