Articles

Alícia Vidal-Quadras

Fa uns dies, la ine­fa­ble Defen­sora del Pue­blo en fun­ci­ons va enviar una carta al diari El Mundo en què es mani­festa “bel·lige­rant con­tra els mites iden­ti­ta­ris del naci­o­na­lisme”, i apel·la als Drets Humans (amb majúscula) per denun­ciar l'“opres­siva” apli­cació de les lleis lingüísti­ques cata­la­nes. En un país decent, aquesta senyora hau­ria estat des­tituïda de manera ful­mi­nant, però aquí, ço és, allà, se li ha permès que con­tinuï pre­sen­tant recur­sos con­tra el català, feina a la qual se sent “obli­gada”. L'endemà, Oriol Amorós, secre­tari d'Immi­gració de la Gene­ra­li­tat, va dir a RAC1: “Entre l'imam de Lleida i el papa, m'ho posa difícil per esco­llir; estem veient dues ver­si­ons bas­tant retrògra­des i con­ser­va­do­res de les seves pròpies reli­gi­ons”. A Alícia Vidal-Qua­dras, altra­ment cone­guda com a Sánchez-Camacho, li va fal­tar temps per exi­gir el ces­sa­ment imme­diat d'Amorós per haver “insul­tat mili­ons de cata­lans i espa­nyols”. Es va obli­dar de dema­nar la dimissió de Mari­ano Rajoy, perquè el secre­tari d'Immi­gració va dir, amb xifres a la mà, que durant el govern del PP és quan van entrar més immi­grants il·legal­ment. I també va afir­mar que el PP de Cata­lu­nya man­te­nia una acti­tud irres­pon­sa­ble i fins i tot racista. Tota l'entre­vista va ser molt interes­sant, però es veu que Alícia Vidal-Qua­dras només va escol­tar la frase de l'imam i el papa.

La pre­si­denta del PP exi­geix un ces­sa­ment cada dia amb una cara de mala llet molt pro­fes­si­o­nal. És un disc rat­llat que té una sola música i una sola lle­tra: “Lo que usted diga, don Mari­ano”. Per això es va obli­dar de denun­ciar la carta real­ment incendiària de la Rottwei­ler del Pue­blo. Però jo no des­carto que, empesa per la can­ta­re­lla rei­te­ra­tiva, un dia es mirarà al mirall i li caurà la cara de ver­go­nya pel paper que està fent con­tra el català (“aca­bar la feina del fran­quisme”, ho qua­li­fi­cava aquest dijous l'Avui). És tan baix i mise­ra­ble, que els lli­bres d'història de la llen­gua l'asse­nya­la­ran amb el dit. Si tingués un atac de decència, Alícia Vidal-Qua­dras exi­gi­ria amb l'habi­tual to de santa indig­nació el propi ces­sa­ment. Ful­mi­nant.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a