Fortalesa ibèrica

Ara fa uns 2.800 anys, un grup d'homes i dones va deci­dir ins­tal·lar-se enmig dels ales­ho­res bos­cos fron­do­sos de l'actual Arbeca, a la comarca de les Gar­ri­gues. Era el final de l'edat del bronze i s'ence­tava la del ferro. El jaci­ment dels Vilars fa 25 anys que s'excava i les suc­ces­si­ves cam­pa­nyes arqueològiques del grup d'inves­ti­ga­ci­ons pre­històriques de la Uni­ver­si­tat de Lleida han evi­den­ciat que es tracta d'un recinte “excep­ci­o­nal, per enten­dre la tran­sició d'aques­tes cul­tu­res cap a la ibèrica”, afirma el catedràtic Emili Junyent.

Durant 400 anys van viure en aquesta for­ta­lesa unes cent cin­quanta per­so­nes. “Hi ha ele­ments sin­gu­lars, com ara un camp frisó per pro­te­gir-se d'atacs sob­tats, que va ser subs­tituït més tard per un fos­sat únic en el món ibèric”. També és ori­gi­nal la tro­ba­lla de fins a quinze fetus de cavall, col­gats sota alguns dels pavi­ments de la qua­ran­tena de cases des­co­ber­tes. “Els ibers ren­dien culte a déus –no sabem quins– i el ritual dels cavalls era pro­ba­ble­ment per dema­nar pro­tecció”. La ciu­ta­de­lla té una mura­lla de 6 metres d'ample, 14 tor­res i doble fos­sat, amb un pou cen­tral, un car­rer peri­me­tral, així com diver­sos d'inte­ri­ors, i tres por­tes d'accés de dife­rents èpoques. “Fins ara es creia que els ibers no usa­ven tècni­ques d'assalt i llui­ta­ven a camp obert, però els Vilars mos­tra una estruc­tura defen­siva de 2 hectàrees, que no es coneix a altres llocs”. Aquest estiu s'han fet diver­ses tro­ba­lles, com ara un pen­joll en forma de boc (s. VI aC). Encara queda feina d'exca­vació al recinte inte­rior i falta tro­bar la pro­ba­ble necròpolis. L'Ajun­ta­ment d'Arbeca i la Gene­ra­li­tat hi inver­ti­ran ara per con­so­li­dar les dife­rents estruc­tu­res i millo­rar les con­di­ci­ons de visita del jaci­ment.