La religió del turisme

Aquest diumenge he revisitat la missa de Benet XVI a la Sagrada Família. No és que m'interessés veure una altra vegada una missa com si es tractés d'una pel·lícula amb argument. Si fa no fa, totes les misses són iguals. El que m'atreia era la magnífica realització de TV3, i com feia relluir els interiors d'aquest sorprenent temple. De fet, es tracta d'un megaespot publicitari equiparable a la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics del 92.

La gent no diu que gràcies a la Sagrada Família es renovarà la fe, o que serà un far per a pietosos. No. La gent es frega les mans davant el turisme que atraurà un edifici tan impressionant. El propòsit, tan primari com efectiu, és sorprendre, deixar bocabadat el visitant.

Significa, això, la perversió del missatge religiós d'una obra d'art? O, encara més: fins a quin punt l'art és capaç de refermar-nos en la fe?

Fixem-nos en les catedrals gòtiques, o en l'art religiós del Renaixement i del barroc. No calia que Sant Pere del Vaticà fos tan gran, o que els frescos de la capella Sixtina fossin pintats pel millor dels artistes del seu temps. I aquí entra l'element teatral.

El teatre neix, a la Grècia antiga, com a cerimònia religiosa. I el teatre serà representat, fins a l'edat mitjana, a l'interior de les esglésies. Tota religió necessita pedagogia embolcallada de formes. I les formes, com més estètiques i punyents, millor. Cal arribar a l'invisible a través de l'expressió del visible. És el mateix que faran els estats i els imperis promotors del laïcisme.

Em sorprèn que una persona tan mística i materialment humil com Antoni Gaudí concebés un edifici tan desmesurat. Que els valors d'un tradicionalista siguin a l'arrel de la postmodernitat. Gaudí desperta la intel·ligència de Francesc Pujols, el savi de la Torre de les Hores que, el 1927 proclamà a l'opuscle La visió artística i religiosa de Gaudí que la Sagrada Família era el temple d'una nova religió que ell anomenava “de la ciència catalana”. Dalí fou, al llarg de tota la seva vida, un gran defensor de l'obra de Gaudí. I traduí al francès, micròfon en mà, el llibre de Pujols, reeditat el 1969 amb fotografies de Clovis Prévost. Dalí també s'oferí per a continuar les escultures de la Sagrada Família, però ningú es va prendre seriosament l'oportunitat. Prefereixo Dalí a Subirachs...

Les grans catedrals foren concebudes per rebre els turistes de l'època, els pelegrins. Un viatge a peu era un camí espiritual que avui dia s'ha transvestit d'esport. Ara la gent viatja en low cost i, si bé l'accés als aeroports és un petit martiri, no hi ha punt de comparació.

Per pagar les obres de Sant Pere del Vaticà, l'Església catòlica va emetre butlles. La salvació arribava per les obres, no tan sols per la fe. I qui pagava era perdonat. Això provocà, entre d'altres motius, l'escissió de Luter i el triomf del protestantisme. La Sagrada Família reincideix, i proposa l'expiació dels pecats a través dels donatius per a la seva construcció. El que passa és que els temps s'han accelerat, i avui dia l'obra se sufraga, principalment, amb el preu de les entrades que paguen, cada dia, una mitjana de 7.000 turistes.

Hem passat de l'expiació a l'espectacle. De fet, tot l'art religiós ho ha fet. Els valors que transmeten, avui, les grans catedrals, els retaules o les magnífiques pintures pietoses que s'exhibeixen als museus són purament estètics, víctimes de la visió romàntica que establí l'art per l'art.

El nom de l'autor, la magnificència de l'espai, el plaer estètic, han fet emmudir el missatge original d'unes obres concebudes, també, amb un objectiu religiós. No fou Nietzsche qui matà Déu, fou Baedeker, el pioner de les guies turístiques.

Gaudí era un geni visionari, però no va preveure que els temps havien de canviar. Que la seva obra seria irrealitzable sense els turistes, i que alguns assedegats de transcendència preferirien el mantra zen al rosari, que ve a ser, formalment, el mateix.

És possible, avui dia, un art utilitarista catòlic? Vull dir, un art que ens permeti transcendir el físic per assolir una dimensió espiritual dins dels paràmetres de la religió catòlica? Vet aquí la qüestió.