Segona transició

Des del Palau de la Gene­ra­li­tat, Artur Mas aspira a lide­rar la tran­sició naci­o­nal de Cata­lu­nya: la que ha d'empènyer el país cap al dret a deci­dir. En el seu dis­curs d'inves­ti­dura al Par­la­ment, el líder de CiU va donar per fra­cas­sat l'intent del cata­la­nisme dels últims 30 anys per tro­bar un encaix a Espa­nya, i va situar la volun­tat majo­ritària de la ciu­ta­da­nia com l'únic mana­ment per avançar en l'auto­go­vern.

El pri­mer pas que ha fixat Mas en l'horitzó és un pacte fis­cal sem­blant al con­cert econòmic. Espera recla­mar-lo amb la màxima força a Madrid, amb el con­sens dels par­tits i de la soci­e­tat civil. També va par­lar de crisi i d'edu­cació, i va des­gra­nar els eixos del pro­grama a què CiU es nega a renun­ciar d'entrada, encara que és cons­ci­ent que neces­si­tarà el suport d'altres par­tits per apli­car l'ano­me­nada geo­me­tria vari­a­ble. Avui mateix es posarà a prova, en la pri­mera votació de la inves­ti­dura. Mas ja compta, però, que no serà nome­nat fins dijous en segona volta, amb l'abs­tenció del PSC o del PP. En l'esce­nari que s'obre, pro­met volun­tat de diàleg.

El mis­satge sobre l'auto­go­vern no era nou. És el canvi de para­digma que Mas defensa des de la famosa con­ferència de la refun­dació del cata­la­nisme del 2007 i que CiU va polir després del cop de porta del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal a l'Espa­nya plu­ral. Diu així: la pri­mera tran­sició va ser la post­fran­quista espa­nyola, la segona ha de ser la de la volun­tat popu­lar cata­lana. Ahir no vari­ava el dis­curs, però el cobria de solem­ni­tat: a tres dies de ser inves­tit pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, va sug­ge­rir que no li tre­mo­larà el pols a l'hora de mar­car-ne el rumb.

De la reta­llada de l'Esta­tut, se n'ha de fer una doble lec­tura, segons creu: “Cata­lu­nya ha d'enten­dre que Espa­nya vol seguir sent una sola nació amb un sol estat” i “Espa­nya també ha d'enten­dre que Cata­lu­nya i el poble català no defa­lli­ran [...] en la defensa del seu auto­go­vern i les seves lli­ber­tats”. Aquí és on encaixa la pro­posta d'un nou finançament equi­va­lent al con­cert basc o al con­veni navarrès, com a pri­mera parada del tra­jecte cap al dret a deci­dir.

Mas està con­vençut que com a futur pre­si­dent no pot menys­te­nir els “anhels d'un poble”. Però ha d'evi­tar alhora que el país cai­gui en la frac­tura i la frus­tració. El con­cert és una síntesi d'aques­tes dues volun­tats. El pre­si­dent de CiU va subrat­llar que la pro­posta genera con­sens a la soci­e­tat i entre els votants dels par­tits par­la­men­ta­ris. Per això els va con­vi­dar a traçar ple­gats la nego­ci­ació que pretén obrir amb el nou govern espa­nyol el 2012. Com a expressió del diàleg que busca, va anun­ciar que el pre­si­dent del Cer­cle d'Eco­no­mia, Sal­va­dor Ale­many, i el pre­si­dent del Col·legi de Met­ges de Bar­ce­lona, Miquel Vilar­dell, encapçala­ran con­sells asses­sors del govern.